Dani Flaco o la ley del último trago

Us animo molt a escoltar els dos treballs discogràfics del Dani Flaco, Salida de emergencia y Fuerzas de flaqueza. Us el recomano perquè no només són treballs musicalment molt ben vestits, sinó també perquè en uns moments on grups mediocres com El Canto del Loco, La Oreja de Van Gogh... són el pall de paller de la música cantada en castellà, s'agraeix la presència de cantauators joves que dominin l'escriptura més enllà de l'estructura gramatical de subjecte i predicat. No diré que es pugui equiparar amb Sabina, Serrat, Krahe, Aute, Silvio... però per ser els dos primers discos se li veuen detalls literaris dignes dels grans. De moment, nosaltres l'anem a veure el pròxim 24 a la Sala Salamandra. Ánimo Dani! Sempre tindrem els primers acords de la ley del último trago.