Dissertacions sobre l'èxit

Gaudir massa de l'èxit és posar la primera pedra per començar a viure el fracàs de manera inminent. Vivim en una societat fugaç, on el present passa a ser un passat remot amb la mateixa facilitat que el futur arriba sense trucar, fent-se present i exigint quelcom abans de passar a ser part del passat. Tot passa però no tot queda. Així doncs, quan alguna cosa funciona i rebem un reconeixement públic del nostre èxit, ja ens podem començar a posar les piles perquè l'entorn ens exigirà més, ser millors, no repentir-nos amb el que hem aconseguit perquè llavors ens acusaran de quedar-nos anclats en el passat i de ser incapaços de reformar-nos a nosaltres mateixos. D'altra banda, si ens fotem una castanya contra la paret i tastem el fracàs, no podem esborrar l'experiència un dia per l'altra, ens ajuda a ser humils, a assaborir millor l'èxit fugaç essent conscient que l'acte de gaudir també ha de ser limitat, i només et podràs permetre recordar els aplaudiments de tota aquella gent que et deia molt bé, molt bé, quan una nit d'hivern estiguis sol al llit, la calefacció no funcioni, a fora bufi el vent amb força, i necessitis pensa amb algun mèrit del teu passat per aixecar-te l'endemà amb forces per tornar a començar.