La patologia hortera dels comiats de solters

Tenia setze o disset anys. No ho recordo. Estàvem amb els amics sopant i a una taula del costat quatre noies celebraven un comiat de soltera amb quatre titoles al cap tot bevent d'una ampolla que també tenia forma de penis erecte. Monotema. Com diu la Sue al Gran Torino "Has dicho puta, zorra y fulana a la misma frase, eres un diccionario con patas". A partir de llavors, ja sigui pel carrer, perquè hi coincideixes a un restaurant, a un pub, etc... Et trobes nines imflables, paios vestits de monja, homes peluts disfressats de conillets de Playboy, titoles i més titoles al cap, mamelles de plàstic, i per no parlar, això ja gràcies a Déu no ho he vist de primera mà, streaptease de rubias de pote per homos erectus nivell bàsic, o de negres cosins de Touré Yayá excitant a jovenetes insatisfetes. Ho veus i et preguntes: Què és el que falla? Per què aquest grupuscle de la raça humana s'ho passa bé o es pensa que s'ho passa bé fent aquestes coses? Per què jo ho trobo ridícul? Els filmo perquè es vegin? No ho posaria al nivell de la ètica ni de la moral perquè crec que no hi arriba, per tant, on ho podem col.locar el problema? Doncs, segurament, és una patologia a l'àmbit del gust i de la estètica, terreny on no ens enganyem, no tot és opinable i hi ha persones que són horteres, i en els comiats de solter, els hi surt sense complexes aquesta branca patològica que s'hauria de tractar juntament amb l'euro per recepta.