Solstici: el dret a reescriure la pròpia història

A les situacions límit s’hi arriba per la solitud de les carreteres secundàries, pels drames amagats en els silencis que podreixen les frustracions i els dolors, per la gradual renuncia d’un mateix en favor de convencions socials que es filtren dins nostre com aigua contaminada. Aquest és el punt de partida de Solstici, una text d’Agustí Franch on veiem el recorregut de les segones oportunitats, el dret de reescriure la pròpia història amb l’ajuda de qui apareix a les palpentes per apartar-te de les portes de l’infern.

A partir d’aquí, la història de l’Anna i en Ginés es va vertebrant amb l’excel·lència dels petits detalls, una feina d’orfebreria de la direcció de Núria Florensa i Raül Tortosa que porten els personatges a l’abisme gràcies al simbolisme d’allò essencial que viu sempre a les afores de la nostra vida pública: la por, i sobretot, la por angoixant de la mateixa por.

Així doncs, el gran mèrit de Solstici és que t’embolcalla amb l’angoixa vital dels personatges, uns Miriam Tortosa (antològica), Isidre Montserrat i Cristina Vallribera que viatgen amb diferents personatges i estats anímics, sense perdre en cap moment la coherència argumental del text i fent creïble aquesta història que dona llum, perquè precisament, posar la llanterna a les nostres pròpies foscors és una forma molt generosa d’ajudar a redimir-nos amb nosaltres mateixos.

Ja ho sabeu, estaran al Teatre Gaudí fins el 26 de febrer:

 https://teatregaudibarcelona.com/calendari/solstici-teatre-gaudi-barcelona/