Dionisio Ridruejo o com acceptar les teves culpes

Llegint sobre els escriptors i intel.lectuals falangistes dels anys 40 que més endavant construïren la oposició intena contra el Franquisme: Aranguren, Tierno Galván, Tovar, Torrente, Sacristán... M'he trobat amb la figura de Dionisio Ridruejo, enviat a Russia amb la División Azul, i que va acabar actuant en la clandestinitat fundant la Unión Social Demócrata Española, un partit de plantejament socialcristià i opositor el règim. Ridruejo aplica en les seves obres poétiques una nova concepció de l'ús de la paraula lluny de la grandiloqüència buida de la dialèctica falangista, que va ajudar a respirar intel.lectualment un país en un moment on es va retrocedir socialment cinc-cents anys. De totes maneres, el que més admiro de Ridruejo és el seu comportament totalment desacomplexat a l'hora de parlar del seu passat falangista, i ho dic perquè pocs mesos després que sortís a la llum el passat nazi de Günter Grass, potser ja és hora que ens comencem a plantejar si hem de jutjar les persones per les equivocacions que varen cometre a la seva juventut (encara que puguin semblar imperdonables) o els valorem per com actuen en el present per ajudar-nos a construïr un futur sense cap de les plagues ideològiques del segle XX. Ridruejo, genio y figura.