Època universitària

Ahir parlant amb uns amics em vaig preguntar perquè tenia tanta al.lèrgia a tornar a trepitjar després de quatre anys la Universitat Pompeu Fabra. Hi he tornat dues vegades per qüestions purament administratives i sempre que puc, envio algú altre per fer les gestions. Quan vaig entrar el cotxe per tornar a casa estava sonant la cançó Peces de ciudad de Joaquín Sabina i em vaig topar amb uns versos que em donaren la resposta.
El lugar donde has sido feliz,
no debieras tratar de volver.
Una vegada més, hem d'anar a buscar a fora les parauales idónies per saber què ens passa a dins nostre. Gràcies Joaquín.

Comentaris

Eduard López ha dit…
frank, de l'època universitària, grans records, al bar comentant això i allò.
Les classes de l'Aparicio, Josep Ma. Micó...Neus Galí...llargues cues per demanar un cafè, o fer algunes fotocòpies, o buscar els apunts...
aixxx quins temps!!!

eduard lopez sj
Frank Bayer ha dit…
Com diu Hemingway, érem pobres i feliços... sobretot érem pobres gràcies a l'Aparicio i feliços gràcies el Micó... La Galí no donava cap estat d'ànim...
MaNeL ha dit…
Osti Frank! A mi em pasa el mateix pero amb el Bell-lloc! I no se perquè!
Frank Bayer ha dit…
Manel, perquè ens ho vàrem passar de puta mare!!!
Anònim ha dit…
Cuanta raó tens!!!

Cuida't!

Entrades populars