Com sortir de l'apatia literària: Enrique Vila-Matas

Des de fa uns anys que els llibres d'Enrique Vila-Matas em treuen de moments crítics d'apatia literaria. La passió per les coses és totalment cíclica i els mesos on la lectura es converteix en una obsessió malatissa venen seguits d'altres on l'apatia al veure un llibre a vegades resulta preocupant. En aquests moments on he arribat a la nit fosca de la meva ànima literària, sempre ha aparegut un llibre de Vila-Matas per ajudar-me a fer el tomb i tornar a agafar els llibres amb ganes de ser una esponja de coneixement. Ara portava un mes sense llegir pràcticament res que no fos assaig, i ahir em va caure a les mans el Dietario voluble de Vila-Matas, o el que és el mateix, el quadern de notes personals de l'escriptor barceloní i on veiem la seva tendència a novel.litzar la vida real i fer de la realitat, ficció.

Aquesta relació de necessitat-desprendiment només em passa amb Vila-Matas, quan estic totalment abocat a la lectura compulsiva no em de gust obrir cap llibre seu, quan l'apatia em rossega el necessito. Suposo que per això és un de les millors veus de la literatura espanyola actual.

Per cert, el final de Una extraña forma de vida encara el segueixo apuntant impulsavement quan tinc un full en blanc a davant i m'avorreixo.