El meu primer Mundial

El meu primer mundial va ser el del gol de Maradona contra Grècia i la seva celebració histèrica contra una càmara de televisió, el de la Bulgaria de Stoichkov, Kostadinov, Penev, Letchkov i Balakov, el del cop de colze de Tassotti a Luis Enrique, el del penal fallat de Roberto Baggio a la soporífera final contra la Brasil de Parreira, el de la Suècia de Brolin, Dahlin i Larsson, el del golàs de Gica Hagi abans de fitxar pel Barça i resultar un fracàs, el de l'absència dolorosa de l'Anglaterra de Paul Gascoigne, el dels gols d'un desconegut Oleg Salenko, el de l'assassinat d'Escobar, el dels fracassos de la Bolívia d'Azkargorta i la Colombia de Pacho Maturana, el de l'aturada de Pagliuca en un u contra u davant Julio Salinas, el dels gols de Caminero, el dels quarts de final Brasil-Holanda, el del celebració infantil de Bebeto, el de les grenyes canoses de Rudy Voller, el del positiu de Maradona, el de la velocitat matadora de Dennis Bergkamp, el de la Nigèria de Finidi, el dels Estats Units de Lalas, els dels camps buits i audiències europees altíssimes, el de l'absència de la campiona de l'Eurocopa, Dinarmaca, i a la presència de Preud'Home sota els pals de Bèlgica. En fi, també va ser el primer mundial d'un noiet de disset anys que no va arribar a debutar amb la selecció brasilera i es va passar tot el Mundial a la banqueta: Ronaldo Luis Nazario de Lima. Tres anys després, Ronaldo, rebia la pilota d'or que l'acreditava com a millor jugador del món. Aquell també va ser, el seu primer Mundial.

Comentaris

Anònim ha dit…
D'on treus tantes coses d'aquell Mundial?!?! Jo no seria capaç s'enrecordar-me'n ni de 10!!

PD: doscontraun.blogspot.com

a veure si t'agrada!!
Lamentablement he de dir que el primer mundial que vaig seguir de debò va ser els de 1966, amb victòria d'Anglaterra. També jugava aleshores un tal Pelé. I dic lamentablement perquè veig que el temps passa molt ràpid i potser sóc d'una altra generació... Ara començo a entendre el per què de no entendre al Jaume Arxer en algunes ocasions...
Frank Bayer ha dit…
Ferran, doncs deus haver recordat avui el gol fantasma d'Anglaterra-Alemanya!!!

Quim, d'aquí uns anys tu encara et sabràs el Mundial de Sudàfrica de memòria, ja ho veuràs!!
Pau Bofill ha dit…
home, jo me'n recordo d'unes quantes del mundial del 2006, per molt que fes tercer: el cop d'en Zidane al Materazzi, el 5a 3 a la tanda de penald de la final, el gold de penal de zidane al minut 10 a la final, que jo la vaig veure des de l'hospital (m'havien operat d'apendicitis). I també d'altres coses, com el 4-0 d'Espanya a Ucraïna i 1-2 d'Holanda a Costa de Marfil (jo anava amb Holanda). L'eliminació d'Espanya per 3-1 als viutens contra França, tot i que Espanya es va avançar en el marcador i l'eliminació d'Holanda també a vuitens per 1-0 i que també va ser el partit amb més targetes de l'història del futbol, amb 4 vermelles i 16 grogues...

pd. pensava que aquest blog tornava 1 DE JULIOL.
Frank Bayer ha dit…
Pau, ja t'en recordes de moltes més coses que jo!! Contra qui va caure Holanda a vuitens?? El blog havia de tornar el 1 de juliol... la paciència no és la meva millor virtut...
Kasal ha dit…
Jo dels mundials només recordo que Espanya no passava de quarts. Per desgràcia la meva memòria mundialista ara està trufada de puyols, iniestes, villas i casillas que han portat l'orgull espanyol al lloc més alt. Ara només falta que els vesteixin de toreros i segur que els toros es correran fins i tot a Pequín. Estic "rojo", però d'ira.
Salut!

Entrades populars