El problema del paternalisme amb el nouvingut

El paternalisme és una de les pitjors actituts que podem tenir envers l'altre, moltes vegades perquè darrera aquest posat de tendresa i comprensió respecte la situació del pròxim, s'hi pot amagar un sentit de superioritat moral o cultural que pot arribar a ser insultant. Ho dic perquè fa poc vaig poder assistir a una reunió entre representants de diferents escoles per tractar el tema de l'alumant nouvingut, i la veritat, la postura dels professionals de l'educació de protegir al màxim aquests alumnes resulta contrapruduent perquè els estàs deseducant en deures i sobreeducant en drets, convertint-los en una espècie semblant a aquests fills de papà acostumats a parar la mà per rebre gratuïtament tot allò que desitgen. Els alumnes nouvinguts han de ser tractats com a persones, no com a nadons que necessiten tota la protecció del seu entorn perquè si no moririen de gana. Només educant les persones com a persones, i perdoneu perquè pot semblar una tonteria, sortiran éssers rectes i ferms que ens ajudaran a construïr una societat on els drets i els deures tinguin una relació simètrica de retroalimentació.

Per això vaig sortir espantat, perquè el mimar de forma gratuïta crea bèsties despòtiques siguin nascudes a Cantallops o al Tànger, i la veritat, veig que alguns educadors tenen especial interés en posar endavant el que queda bé segons el seu manual progre, que no pas el que s'ha de fer perquè una persona creixi íntegra i responsable. Així doncs, no ens enganyem, el mal anomenat problema de la immigració, potser comença amb la nostra actitud envers el nouvingut: els racistes els veuen com una nosa, els progres de manual com un ésser celestial. Entre tots, potser seria hora que els comencèssim a tractar com es mereixen, o sigui, com a persones, i recordeu, només educant com a persones, sortiran persones.