El factor Eastwood

Segueixo fent pel·lícules perquè sempre hi hauran històries noves que explicar, camins desconeguts per descobrir, noves maneres de fer que fins ara no he provat, en fi, perquè crec que sóc capaç de seguir donant material que no sigui repetitiu. Plegaria si veiés que només sóc capaç de fer westerns perquè el seu dia em varen funcionar els westerns, o pel·lícules de suspens policíac perquè és un gènere amb el qual em puc sentir reconegut.
Quan al final del documental que fa un recorregut extens per la filmografia més destacada d’Eastwood sents aquesta declaració d’intencions d’un director de 80 anys, guanyador de tots els premis possibles, amb reconeixement internacional, i amb els recursos econòmics que ell vol i més, te’n adones que aquell que arriba a dalt és el que està intentant millorar constantment el seu producte i no es queda encaixonat amb allò que li havia mostrat al camí de l’èxit. Eastwood als anys 90 i principis del 2000, la seva dècada més fantàstica com a director, va del western antològic de Sin Perdón, al drama romàntic de Los Puentes de Madison, a les dues cares bèl.liques de Bandera de Nuestros Padres i Cartas des de Iwo Jima, al thriller Poder Absoluto, a les relacions paternofilials de Un mundo perfecto i Million dolar baby amb contextos totalment diferents que no tenen res a veure, la fantàstico-realista-humorísitca de Space cowboys, o la policíaca Deuda de sangre. Seran millors o pitjors, n’hi ha que van guanyar oscars i d’altres que potser els hi falta un punt per acabar de ser grans pel.lícules, però a totes, Eastwood ha intentant canviar el discurs, canviar personatges, canviar històries, canviar gèneres, i al cap i a la fi, ha intentat posar-se a prova a si mateix per veure si era capaç de fer un pas endavant i enriquir-se com a professional. Aquest ha estat la gran ensenyança del documental narrat per Morgan Freeman: reformula’t i tornaràs a trobar l’èxit.

Comentaris

Iron ha dit…
Reinventar-se... Déu n’hi do com em prens exemple tu mateix. La veritat és que pensava que tornaries amb algun article sobre l’actualitat dels darrers mesos: el gastat “porque?” del Mourinho, el gir polític que hi ha hagut a Girona, els indignats, etc... I resulta que trenques el silenci amb un relat autoparòdic sobre una visita al dietista.
Ben tornat crack!
Nico ha dit…
M'interessa aquest documental. El tens?
Anònim ha dit…
Celebro moltíssim el teu retorn a la blogosfera! M'has de passar aquest documental, em poso a la cua després d'en Nico.
Frank Bayer ha dit…
Iron, gràcies pel comentari, venint de tu em creix l'ego una mica, que no la panxa...

Nico, vas després d'en Txema (em permeto canviar l'ordre) per una qüestió de proximitat geogràfica...

Entrades populars