Tornar a casa un dia de primavera i haver-te fet gran

El Barça va sortir a Wembley al 20 de maig del 1992 com un gran equip per tot el que representava més enllà de l'aspecte futbolístic, però en el terreny de títols no deixava de ser un equip adolescent que havia guanyat tres lligues els últims trenta anys i buscava agafar l'empenta que l'havia de convertir en un equip referent del fútbol modern amb un estil de joc reconeixible i reconegut per tothom.
Avui, 19 anys després, el Barça tornar a casa un dia de primavera i mostra a tot el món que ha fet els deures, que s'ha fet gran gràcies els Nuñez, Laporta i Rosell, gràcies els Cruyff, Van Gaal, Rikjard i Guardiola, gràcies els Koeman, Stoichkov, Bakero, Zubizarreta, Ronaldo, Rivaldo, Luis Enrique, Guardiola, Ronaldinho, Eto'o, Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés, Messi i tots aquells jugadors que han fet possible que el Barça torni a Wembley 19 anys després havent guanyat 10 Lligues, 3 Champions, una final perduda i una altra per disputar, havent quedat eliminats fins a 4 vegades de les semifinals de la mateixa competició fet que demostra que el Barça s'està convertint en un equip fixe a les eliminatories finals de la Champions, 3 Copes del Rei i dues finals més perdudes, una Recopa d'Europa, tres supercopes d'Europa, el Mundialet de Clubs i un bon grapat de supercopes d'Espanya.
Fa anys envejava els aficionats de la Juventus i del Milán perquè els seus equips estaven de forma permanent guanyant títols i arriban a les fases finals de les grans competicions. Ara ells ens envejen a nosaltres, perquè el Barça avui, guanyi o perdi, ha aconseguit el més important: tornar a casa i demostrar a tothom que s'ha fet gran.

Comentaris

Anònim ha dit…
la veritat és que avui, el Barça a estat millor que el United. Avui el Barça era mereixedor de la quarta, perquè ha deixat que el Manchester només hagi xutat 3 cops. Felicitats, disfruteu-la, perqué l'any que ve, donarem molta més guerra.
Iron ha dit…
Doncs jo trobo que en els nous plans d’estudi s'hauria d’incloure l’assignatura de “Història del barcelonisme”. Ho dic perquè els nens d’avui dia dubto que tinguin present tot el que hi ha al darrera d’aquests èxits. Ells, durant la seva curta vida, només han gaudit de les victòries. Nosaltres ens em empassat moments dolços però també vam patir lo nostre (la derrota a la final d’Atenes, les lligues i champions del Madrit, la desastrosa segona era VanGaal...) i els nostres pares ja no diguem (anys 60-70 del segleXX, la lliga franquista, etc). Per això jo tinc clar que aprecio més el moment actual del Barça que un nano de 15 anys però menys que un culé de 45.
És una qüestió de valorar l’esforç i Gandhi ho resumeix molt bé: “La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”.
Xavi ha dit…
Ostres!

Veig que al final, el que et vaig escriure el dia que et despedies fins a la tornada de Wembley, va ser profètic!

Enhorabona a tots! Visca el Barça i Visca Catalunya!

...m'alegro que hagis tornat!

Entrades populars