Pilar Rahola

Darrera una oratòria ben treballada s'hi pot amagar un sofisme d'arrel ibèrica molt perillós, d'aquells de festejar amb els decibels per aconseguir fer callar l'adversari amb l'esperit autoritari d'un Millán Astray que ha canviat la dinamita per vòmits descontrolats de demagogia. De totes maneres, quan aquests falsos profetes agafen la ploma es despullen sense saber-ho, se'ls hi veuen tota les misèries davant l'activitat pausada i reflexiva que requereix l'escriptura, on els crits són silenciats i tant sols surt a la superfície el plànol mental de l'autor. Per això segurament, independentment del que defensa, té tant de valor tenir una Pilar Rahola donant voltes per aquests móns de Déu, perquè, és capaç de defensar una oratòria brillant i contundent amb un rerafons reflexiu envejable, que amb els articles diaris a La Vanguardia ha sortit a la llum i ha eclipsat la imatge de la periodista passional que a vegades, sense voler, podia estigmatitzar-la i posar-la a un lloc on no li pertocava ni se'l mereixia. Per això, necessito felicitar-la, perquè és capaç de fer quelcom en hores baixes, obrir nous horitzons que després agafaràs o no, però si més no aconsegueix a l'hora del cafè, fer-te pensar i entrar en silenci, amb un diàleg amb tu mateix bastant reconfortant.

Comentaris

Un servidor ha dit…
Totalment d'acord. A mi aquesta tia m'agrada perquè no és fàcil posar-li una etiqueta.
Anònim ha dit…
Comparteixo que té el cap ben moblat i que té una agilitat mental i una agudesa crítica fora de mida però pel que fa a l'oratòria... La trobo un xic estrident... Per això m'agrada més com escriu que com parla...
R. V. ha dit…
Totalment d'acord. Per a mi, ara com ara, és la periodista més important del país. Articles de referència obligada. La TV? Tots, a la TV, queden pitjor. No em desagrada, sobretot amb el Cuní, que és on està millor. Però, com articulista, magnífica!
Aida ha dit…
No em perdo els seus articles.
M'agrada. Tal com dius, crec que és una persona sincera i ferma en les seves opinions.
Com a tertuliana, és estrident, però, clara i directa.
Anònim ha dit…
La Pilar Rahola viu en dos móns, segons la meva humil opinió. A mi no m'agrada. Algu ha sentit els seus comentaris sexuals que fa amb Cuní? Per què no mostres, Frank, la cara seva cara dolenta? El seu antiespanyolisme només li ha portat maldecaps (acomiadament de Onda Cero per critcar Antena 3, entre d'altres), els seu canvi ideològic al pas dels anys. És aquí on tenim que veure la part més falsa i negre d'aques ésser viu: independentista catalana, de ERC en va marxar i formà un partit que ella mateixa l¡acabaria enfonsat. Després del seu fracàs nacionalista, adopta pues una posició més consevadora per poder sortir per TV3 i que el poble català pogués veure la cara bona d'una persona conservadora (Oh, sí! es la política moderada perfecte, segueixen pensant molts), oblidant així un passat desertor. I per acabar, els seus continuats atacs a Espanya, dient-nos que som el país més antisemita del món... quan en cap moment em vist grans senyals d'aquest fet. I la veritat, finalemnt, ara sí, et demano que no comparis l¡etern nom del senyor Astrays amb el de Rahola. A vegades, els personatges menys celebres han donat més per una nació que els que més es fan notar quan surten cridant per televisor i salses roses. ¡Viva la muerte!
Anònim ha dit…
M'agradaria firmar el comentari anterior com a: Ildefonso de Quintopino. Gràcies.

Entrades populars