Melangia de l'època Gaspart

El fracàs a ulls de dones pragmàtiques sempre fou més seductor que la superba victòria, revestida sovint d’una falsa humilitat que denota una suficiència intolerable. Per això durant l’època Gaspart, la mitjana dels culers a l’hora d’encaramel•lar noies somiadores necessitades d’un poeta maleït; era molt més alta que en aquest temps de triomfs hegemònics i beneplàcits internacionals.
Durant aquells anys, estaves a un bar, coneixes una fèmina, i aprofitaves el primer descuit per mostrar la teva adhesió a la causa romàntica del barcelonisme, tant se val els resultats, deies amb un to extret de pel•lícules franceses, tant se val no saber què és un bon central, seguies amb un bram esquerdat, l’essencial a la vida és ser fidel a la pròpia identitat a pesar de la circumstàncies. La noia, generalment una joveneta presa pels versos d’algun poeta hispanoamericà, et fitava amb l’esguard picantós del que ha trobat per fi, l’artista fidel enamorat del seu fracàs. I vas al camp? Et preguntava aferrant-te la mà. I tant, solies contestar amb certa impulsivitat, acompanyo el meu avi cada quinzena. Feia deu anys de la mort del teu avi i tu no trepitjaves l’Estadi des del gol d’Spasic però tant era, ningú cerca la veritat a altes hores de matinada; sinó una mentida embolcallada d’una lleugera versemblança poètica.
I ara? Les tornes s’han girat. Ser aficionat del Barça està a preu de saldo. És més, t’amagues del club dels teus amors per no ser acusat d’oportunista mentre despullen públicament la teva impostura. I què ens queda? Doncs poca cosa, perquè l’Atlético de Madrid també funciona i aprofitar-se de l’Espanyol, com a català, em sembla poc ètic. La veritat, quan no tinc més sortida, invento amb un xiuxiueig indesxifrable una militància fictícia al PSC per caure en gràcies a les últimes hippies estintolades èbries a la barra.
En fi, davant d’aquesta aridesa seductora, quan contemplo els culers surtin cada diumenge amb un somriure de l’estadi, em pregunto com carai hem pogut caure tant baix.

Article d'avui a El 9 Esportiu

Comentaris

Anònim ha dit…
fa dies que no poses res de política, ja no se't veu tan eurfòric, deu ser que estar aterrant a la realitat i veus que les emocions no porten enlloc sino la supressió de l'ús de la raó.
Frank Bayer ha dit…
El dia que et vegi recorda'm que et faci una abraçada que em sembla que la necessites. Salut!

Entrades populars