dilluns, 14 de gener de 2013

Volem àrbitres amb les pilotes d'or

La decadència de l’estament arbitral avança al ritme de les defuncions dels col•legiats dignes d’un càsting de Torrente. Poc queda de la tibantor de vèrtebres de Díaz Vega, personatge que ens havíem imaginat fent el salt a la seva dona amb aquella vida que sigue igual d’en Julio Iglesias, samarreta sense mànigues, alè a xoriç, i uns calçotets usats a volta i volta per falta de temps. I és que amb els anys, aburgesats per la manca d’enemics objectivables en aquesta democràcia de Millet, Sálvame, i Urdangarín, enyorem el posat falangista de Brito Arceo, voluntari de la División Azul i amistançat clandestí de Millán Astray, o aquell sobrepès paternal d’Urio Velázquez que contraposava amb l’esguard de Guàrdia Civil noctàmbul de Ramos Marcos i la silueta de Sancho Panza en règim permanent d’Andújar Oliver. Tot és melangia quan es parla d’arbitratge. Ells eren més iracunds, més colèrics i més pedants. No enganyaven a ningú. No festejaven amb la metrosexualitat com Muñiz Fernández, ni es posaven la careta de progre falsament dialogant de Mateu Lahoz. Cap d’aquells jutges tenia el rostre d’escolta caritatiu d’Undiano Mallenco. Eren una generació que no requerien del Comité per guanyar-se el respecte, perquè ells, els nostres herois, eren més superbs que ningú i en certa manera, formaven part de l’espectacle mateix essent sovint els seus protagonistes principals, encara que ara, pontifiquin des dels altaveus de la Corte a mode de marxistes rovellats.
Per això presencio amb desassossec la decadència de l’home de les pilotes d’or, del que allarga més que qualsevol altra, José Mourinho, perquè el dia que el Totpoderós decideixi donar-li el xec amb 20 milions d’euros haurem begut oli. L’endemà ens arribarà un entrenador educat que baixaran el llistó de l’espectacle i serà perillós perquè quan ens girem, farà com els àrbitres contemporanis, ens hi posarà vaselina de marca amb un somrís i començarem a tenir problemes de veritat. Millor en Mou que és un neuròtic i no ho amaga. Feu-me cas.

Article d'avui a El 9 Esportiu