Cartas a Ellacuría

Fa tres anys em vaig llegir fervorosament aquest recull de cartes que Jon Sobrino anava escrivint cada any a Ignacio Ellacuría el dia de l'aniversari del seu assassinat. En elles hi vaig poder veure un full de ruta personal amb el concepte de civilització de la pobresa que havia desenvolupat Ellacuría al llarg de la seva vida i que Sobrino recorda en aquestes cartes. Saber ser feliç amb l'imprescindible, perquè només si sabem està deslligar-nos del que tenim podrem arribar al que som, negar-nos com a entitat individual i trobar la felicitat en el donar-se a la comunitat. Un comportament evangèlic que Ellacuría va reescriure amb la seva vida, amb el seu exemple. Com tanta gent que s'aixeca cada matí per donar-se integrament als altres.

Però sobretot el que em va agradar més d'elles és la humanitat amb la que Sobrino parla del seu company, allunyant-se de qualsevol temptació d'idealitzar-lo. Ellacuría tenía defectes, com tota persona, però va tenir aquella virtut missionera de saber triar al moment clau per deixar de protegir la vida pròpia i donar-se completament als altres. Em tornaré a llegir el llibre perquè necessito renovar-me per dintre. Ellacuría em neteja. Prova-ho.