Montserrat: Un espai de pausa i reflexió

El dia a dia et fa avançar per inercia, com un autòmata sense capacitat de decisió, com un infant que depèn del seu pare, com adults que depenen del ritme creat per nosaltres mateixos. Així doncs, després d'un trimestre atrafegat amb les classes, la ràdio, la universitat, els contes, el blog, els plans de futur... Són urgentment imprescindibles dos dies de descans físic i espiritual a Montserrat. Una vegada més em refugiaré dintre d'una de les celes i disfrutaré de les pregàries monacals per fer una petita pausa i tornar a pensar amb allò prioritari.

Montserrat et renova les forces amb el seu silenci nocturn i el seu cant matinal, amb la seva posta de sol i el seu Virola i turístic, amb la seva espiritualitat cristiana i la seva ortodoxia supersticiosa, amb el negre de la Vergai el marron dels hàbits dels monjos, amb l'ascetisme del Crist de Subirats i la decoració barroca del Santuari. Tot ajuda per preparar el Nadal i tornar amb les forces renovades i un carregament de propòsits per ser cada dia, una persona més decent que pugui un dia, sense por, mirar als ulls de la mort i somriure amb ironia.

Us recomano que proveu l'experiència, la solitud és necessària per trobar-se un mateix, acceptar les pròpies misèries i celebrar alguna de les modestes glòries.