Like a Rolling Stone

Avui és un dia per fer balanç, per mirar pel retrovisor sense perdre de vista la direcció de la carretera, i entendre, que hi han paisatges que mai tornaran perquè només d'aquesta manera podem arribar a descobrir nous horitzons amagats pel destí. També és un dia d'inconformitat, de no estar satisfet amb el que dóna l'avui perquè és la manera de viure un demà millor, sabent que no pots viure de l'esperança del demà perquè és la forma d'alimentar una permanent inconformitat amb el present. També és un dia de crítica, de veure els errors i intentar canviar-los, de veure els encerts i i provar de mantenir-los. També és un dia d'agraïments, d'enfilar-te a la muntanya on Benjamin va maleïr el demà i donar gràcies a Déu per les persones que m'estimen gratuïtament sense esperar res més de mi que una mirada agradable o un somriure de complicitat quan la vida t'escup a la cara. Finalment també és un dia de recolliment, de disfrutar d'un mateix, de la realitat de ser, de fer un vol amb la barca tintinejant del dubte portan-me cap a la terra promesa de la fermesa, on la fe supura a través dels porus d'uns arbres milenaris que es riuen de la nostra existència. Tot plegat perquè a mis veinti-séis, un té la sensació que només hi ha una manera de fer justícia al dia a dia, hi una manera de ser just amb els béns que t'envolten, i una sola forma de no fallar als meus, i aquesta és seguir sent tan joven y tan viejo: Like a Rolling Stone.
PD: Per molts anys en Xavi, fidel del lector del blog que avui en fa... els suficients com per aguantar només dos jugades al camp de futbito.

Comentaris

xavi ha dit…
Trenta-dos vegades GRÀCIES!

Com que no sé escriure tan bé com tu.... ni tinc la constància de fer-ho cada dia, em permeto el luxe de robar-li un aforisme a en Joan Tudela que estic convençut que llegir-lo avui t’agradarà:

Fer anys no té gaire mèrit: el que compta és el que fas entre aniversari i aniversari.

Així que per començar, a veure si “l’edat” em permet recuperar-me amb rapidesa i el dijous puc deixar la porteria. Ens veiem allà!... i ...

Vint-i-sis vegades FELICITATS ! ! !

x a v i
Ignasi ha dit…
Frank...
NOLTÍSSIMES FELICITATS!!ja estàs assolint una edad que et dona una maduresa literaria...siguem positius, je!!!
1abraçada!!
Ferran Arizcun ha dit…
Moltes felicitats !!! Jo tinc exactament el doble que tu (52). Espero que no m'atrapis.
Joan ha dit…
Per molts anys carrota fosforescent... espero que els que et vinguin siguin millors que els que han passat...
una forta abraçada
Iron ha dit…
26 anys i un dia!! (això de i 1 dia m'ho diu sempre el meu pare l'endemà del meu aniversari, com si fos una condemna, que pels que ens han d'aguantar potser ho és... jeje). Apa, per molts anys crack!
Kasal ha dit…
Jo ja et vaig felicitar en persona, només aprofito per fer una reflexió sobre l'edat. Disfruta tan com puguis, que quan en tinguis 34 com jo encara ho faràs i cal estar entrenat. Estem a la flor de la vida i no ens em de capficar en advertències d'adults resignats.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
Gràcies per les felicitacions estimades hortalisses!!! Pastanagues forever!!!

Entrades populars