No apte pel Transiberià

Ahir vaig passar-me la tarda perdut entre les estanteries d'una biblioteca abandonada buscant exemplars de llibres que parlessin de diferents històries ambientades en el Transiberià. Pacientment els anava apil.lonant al costat de les obres contextualitzades als suburbis de Paris, era un duel cos a cos entre autors francesos i rusos rememorant la guerra napoleònica en la que l'emperador francés fou foragitat, al igual que Hitler anys després, per un hivern rus que calla en silenci totes les històries sense final que han amagat les parets del Transiberià, on no només hi ha el destí propi de la ruta sinó que poleix els camins falsos que tendeixen a buscar les persones com si obrissin un cec sense saber ben bé el que estan fent.
Arran de la meva investigació rusa he estat pensant totes les hores que vaig passar al tren quan els viatges a Barcelona eren freqüents, les estones de calma, els viatges on el temps parava i només quedava en moviment la imatge del paisatge que s'escapava com la vida mateixa, convertin-nos en nosaltres en uns espectadors de luxe d'una obra teatral on el final està molt clar just abans de començar-la. Ho he recordat perquè m'agradaria tornar a tenir aquell espai d'una hora abans d'entrar a treballar, aquella estona on penses gratuïtament amb moltes coses que simplement et venen el cap per mer gust de fantasiar un xic. Per això, he pensat mentres desfeia el piló de les històries anònimes del Transiberià, espero no agafa mai aquest tren rus perquè quan baixes m'hauria tornat un perfecte somiatruites rus amb accent de Vallfogona. Ja m'ho va dir la meva mare, mai t'anirà bé tenir temps per somiar.

Comentaris

Joan ha dit…
No saps pas Frank, la raó que arribes a tenir.
Frank Bayer ha dit…
Després del que m'has explicat al despatx, ho haguessis sabut expressar molt millor tu que jo per una qüestió d'experiència!!!
Kasal ha dit…
Un servidor, quan ha anat amb tren, no ha anat mai més avall de València i encara va ser per força. Reconec que adoro el tren, i com tu Frank, sempre esperava el diumenge a la tarda per agafar-lo, amb les maletes carregades de roba, llibres i guisadets de la iaia, per anar a BCn i passar la setmana.
Sempre que puc busco alguna excusa per baixar a Barna a fer qualsevol cosa sempre i quan hi pugui anar amb tren. Un bon llibre, l'ipod a tot gas i la tranquilitat de no haver de vigilar velocitats, passos de peatge i francesos accelerats.
Quan tingui els fills grans (toma frase d'adult resignat petitburgès), m'agradaria posar la Mercè al tren i anar fins a Paris, veure quatre museus i tornar.
A veure si hi arribo.
Salut!
Anònim ha dit…
M'has fet recordar el llibre de cròniques d'en Carles Sentís sobre el Transiberià espanyol, que ell va batejar com el "Transmisèria", l'autobús que transportava els murcians que emigraven a Catalunya...

Em disculpo si li he tret el glamour al post! Però és un llibre interessant...

"Viatge En Transmiseria: Cronica Viscula De La Primera Gran Emigracio a Catalunya", Carles Sentís

Entrades populars