Recuperar la infància

Una de les primeres obres de Fernando Savater no té res a veure amb la filosofia. La infancia recuperada és una apologia per recuperar el gust de la lectura amb les trames clàssiques de Sherlcock Holmes, Robinson Crusoe, L'illa del tresor... uns llibres que es contraposaven amb la literatura dominant a l'Espanya de principis del 70, on la preocupació per un formalisme extrem allunyava la literatura del gran públic per acabar tancada en una habitació on un acadèmic extasiat quedava rendit als peus del barroquisme dels seguidors de Faulkner i Joyce.

Mentre em rellegia alguns dels capítols d'aquest llibre, pensava que la literatura neix per explicar història, per poder-te fer viure una d'aquelles mil vides que sempre quedaran amagades sota les llambordes d'una ciutat francesa, i per això, quan m'he retrobat l'al.legat de Savater per poder recuperar el gaudi per la trama pura enfront l'artificialitat de la forma, he recordat un llibre Dolors Garcia Cornellà que es diu La canya plàstica, i que em va fer passar un cap de setmana de la meva adolescència tancat a casa devorant la trama de la mateixa manera que Savater va consumir els clàssics. Tot es tracta de recuperar la infància perduda gràcies una bona trama.