El menjar i la felicitat

M'agrada molt el petit suís, sobretot si n'agafo una cullerada hiperbòlica i al posar-me-la a la boca en deixo un xic a la cullera, com aplanat, per tornar-hi de nou i assaborir la cremositat fins a la sacietat del plaer descontrolat. També em fascina agafar una torrada amb oli i sal, i quan està ben calenta, posar-hi xocolata a sobre perquè quedi un xic desfet i unti al pa amb la barreja hipersensitiva de dolç i salat. Un record d'infància amb el meu tio de Castellfollit era agafar tomàquet de conserva, buidar-ho amb un plat soper, banyar-ho d'oli i sal, i sucar-hi pa mentre teníem el plat unes costelles de xai acabades de treure de les graelles. D'altra banda, també m'emociona mossegar aquell bunyol fet un Dijous Sant que encara està calent recent tret d'una olla plena d'oli ruent. Ara, gaudeixo com un nen als dinars de Bell-lloc quan hi ha una conversa interessant i vaig desfent els monjos d'una mandarina un pel àcida que vaig barrejant amb maduixes vermelloses tallat amb esmerç amb un ganivet infantil. També sóc feliç degustant durant un aniversari aquells bombons de colors que es trenquen a dins deixant regalimar els diferents tipus de xocalata per agafar forces de cares a la tarda. No ho sé, em fascina menjar, i menjar amb bona companyia, amb gent que m'estimo. Us ben asseguro que és un dels millors plaers que hi ha.