dijous, 5 d’abril de 2012

Llafranc

Les primeres meduses s'enclaven sota els velers del port esperant l'estova estival, mentre dos carlistes reciclats, caminen amb una foto de Savalls a la cartera païnt el dinar. L'àpat a la riba del passeig marítim de Llafranc ha constat d'uns cargols salats perfectament cuits per clavar l'escuradents al coll, i estirar-lo secament mentre el polze fa la funció de prevenir l'entrada de residus sobrants a la boca, i un milfulles de formatge de cabra, poma confitada, i foie, que ha servit per obrir la gana de cares el segon plat: un arrós caldós amb diferents tipus de crustacis, el misteriós llobregant, el petrolífer musclu, l'elegant gamba, o la simpàtica escopinya.
Hem començat degustant l'arròs i hem acabat menjant amb tot el significat de l'acció, sense treva, utilitzant les llesques de pa per escombrar els ultims racons de suc amb regust de peix. Excel.lent. Finalment, uns postres que et porten a les bambolines de la migdiada: mascarpone amb figues i un coulant de xocalata acompanyat d'un gelat de plàtan.
Segurament per aquest dinar amarinat, el passeig ha estat lent en plena primavera, com si a l'ambient hi hagués deu graus més de temperatura, i a l'hora de saltar de roca en roca per veure com les onades entraven entre les escletxes, hi havia certes dificultats per tornar a ser l'infant que jugava a ser un mariner anònim als peus de la Costa Brava.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

S'haurà de fer un seminari sobre el Carlisme, avui dia la gent ja no sap el que son les coses autèntiques.

Frank Bayer ha dit...

Jajajajaja!!!!! Anònim sé qui ets!!!