Per què m'agrada anar a les barraques (tot i que no hi vaig)

Amb els anys he anat apreciant un sentiment generalitzat de decepció dels foranis que visiten a Girona durant les Fires de Sant Narcís, situació creada per nosaltres quan venem les nostres festes com si el món es parés d'una setmana per intentar copçar que s'hi amaguen darrera dels primers calfreds tardorencs de la Devesa. Ho entenc, però hi ha un component de les Fires que tant sols podem apreciar els nascuts a Girona i és la cerimònia anònima de retrobament amb velles amistats a escenaris comuns de la nostra adolescència. El que ve de Barcelona fa un vol per barraques i hi aplica l'ull objectiu que pot acabar amb una valoració simplista del panorama, sense faltar a la veritat, definint-la com una macrofesta pagesa regada per l'alcohol. D'altra banda, el fill de Girona, torna a casa després d'haver parlat amb antics companys de l'escola, amb el col.lega d'universitat que ha marxat a treballar a l'extranger i ha baixat per les festes, amb les antigues nòvies que l'han saludat amb un gest sec perquè les ferides no es curen amb el temps, amb els familiars que feia setmanes que no veia, i amb els amics de tota la vida que han fet un exercici de nostàgia barata treient les mateixes anècdotes enriquides per la desmemòria col.lectiva, i amb l'anhel de recobrir d'èpica tot el que prové d'èpoques passades. Els dos, el fill de Barcelona i el de Girona, han estat al mateix espai i els dos tornen a casa amb sensacions completament diverses. I si , les barraques s'han de controlar, la sobrexcitació dels nens de catorze anys és dolenta, no s'ha donar alcohol als menors, hi ha excesos públics degradants, s'hi ajuntat tota la xusma de Girona, alguns adolescents festegen per primera vegada amb les drogues, etc... Tot això hi estem d'acord, però aquestes no són les barraques ben enteses com l'espai on almenys un cop l'any, tots ens anem trobant de nou sense haver quedat abans pel facebook, i això, en temps de fredor tecnològica, té un component romàntic excitant.

PD: Té nassos que escrigui això després de dos anys sense anar-hi però fa molt fred.