La massa indiferent del poble

Quan es parla de memòria històrica m’entra la urgència de defensar els historiadors silenciats per plantejar una nova crítica històrica, una forma d’analitzar el fet històric amb totes les seves variants que el contextualitzin a l’època i que ens ajudin a comprendre’l, que no justificar-lo. Si no arribem aquest grau d’anàlisis tindrem sempre un sentiment de superioritat moral respecte el passat que ens impossibilitarà millorar el nostre present. Tot plegat es tracta de veure que hi ha un element de continuïtat en llarg de la història que marca les diferents etapes polítiques i socials: la massa indiferent del poble. De la mateixa manera que al dia de la proclamació de la república molta de la gent que va sortir el carrer en defensa dels ideals republicans, també haguessin sortit el carrer si la restauració monàrquica hagués triomfat, molta gent d’avui en dia no seria indiferent si la opinió pública que no sabem d’on surt, no fos indiferent i prioritzés l’hedonisme personal en front del bé comú. Aquesta massa indiferent del poble és la que suma quan Hitler puja el poder, quan Mussolini arriba, quan Franco guanya, quan es restaura la democràcia, quan es fa una revolta pacífica, quan hi ha un règim teocèntric, i avui en dia, quan la llibertat està per sobre la veritat. No vull semblar elitista, ara, no us negaré que la lucidesa de Nietzche m’està donant una visió que no és políticament correcte però que la veig exemplificada dia darrera dia: les ovelles és són els animals més mansos, i moltes persones tenen complexa d’ovelles.