Un virus m'ha robat el meu passat

Portar el pes de nou virus amb vocació destructora entenc que no deu ser fàcil, però tampoc ha de ser un motiu suficient per haver-me tingut durant una setmana amb la corbata pels collons i el coll a l'aigua, totalment venut a la infidelitat permament dels ordinadors cap a les persones. A dintre l'ordinador, en el cabaç de la bicicleta d'un xino que anava pedalant cada vegada que exigia el rendiment màxim, hi tenia guarda't el meu últim recull de contes pràcticament acabat, les fotos del meu casament i del viatge de noces, les fotografies de tota una vida amb aquells èssers destructors coneguts com amics, els meus projectes bastarts de tesines, tota la feina de cinc anys feta a l'escola, etc... Doncs resulta que un virus marfileny ha estat a punt d'enviar-ho tot a un espai perdut on hi van tots els documents segrestats per aquesta gran màfia informàtica.
Avui hem buidat l'ordinador i hem aconseguit rescatar els documents. No diré que sóc més feliç perquè la felicitat és molt més complexe, però és ben cert que m'he tret un pes de sobre considerable al pensar que he recuperat una part del meu passat que ja havia perdut. Ha estat un espècie de paràbola del fill pròdig on jo mateix realitzava la figura del pare i del fill alhora: aquell qui havíem donat per mort ha ressucitat perquè ha recuperat, a pesar de la informàtica, una part del seu passat.

Comentaris

Espero que mai tingui un problema com el que has patit tu. Em suicidaria a l'instant..., crec.
Frank Bayer ha dit…
Ferran, en Julio ho soluciona tot... amb els temes d'ordinadors s'enten...

Entrades populars