Un intratable pueblo de cabreros

Anem enrera. La sensació d'unitat trobada en el llibres escrits durant la transició s'està quedant de mica en mica en un record llunyà d'una època paridisíaca que tothom diu haver viscut però pocs la saben explicar amb claredat. Ara l'esquerra es dedica a reivindicar el seu paper de derrotista per haver renunciat als seus ideals més profunds, i la dreta aixeca cínicament la bandera d'una transició que miraven amb recel tot arrufant el nas. No es posen d'acord ni ho pretenen.

Ara mateix el país està passant anys complicats, de crisis que no sap de color polític (Com pot guanyar la dreta en una època de destrossa econòmica?) i enlloc d'unir esforços, els capos de la nova dinastia política es dediquen a tirar-se porqueria utilizant una demagogia barata que encara és capaç d'encendre un electorat enganxat als prejudicis i a les males maneres, que converteixen tot sovint Espanya, en un país subdesenvolupat intel.lectualment que fa bons aquells versos de Gil de Biedma que definia l'estat com un "intratable pueblo de cabreros".

Davant d'aquesta situació d'enfrontament visceral on el discurs de l'altre és mentida pel color de la solapa, ens queden dues solucions: lluitar per canviar-ho tot des de la pedagogia o l'exemple, i la més fàcil, l'èxili.