Una cala del camí de Ronda

Les cales amagades pels camins de Ronda són d’una silenci angoixant, tant sols hi habita la indecisió de l’onada d’arribar a bon port i una atmosfera el•líptica de pau. Tot pren una altra dimensió, la tragèdia és una dolça derrota i el més grans dels triomfs, una anècdota nostàlgica al bell mig del nostre trajecte. Potser per aquest entorn de vita beata o per la veu de gentleman sobri que destil•la James Taylor, m’acosto a la realitat amb la superioritat moral del que sobreviu en el punt mort entre el paradís i l’infern.

Una onada sorneguera em remulla la planta del peu i ho tinc clar. Els nostres mites ens enfonsen perquè fem dels seus èxits individuals, una victòria col.lectiva, que encara que certa, ens porta al purgatori de la vanitat. És veritat que el discurs recent d’en Puyal és antològic en un moment de vaivé perillós, i no és menys cert que el conte de Monzó a Frankfurt ens dignificava culturalment, o que les paraules de Guardiola amb el ben d’hora ben d’hora, no feien res més que posar la cirereta al pastís de la feina ben feta. Tot és lloable i sóc el primer de visitar-ho quan la meva autoestima transita perduda per les últimes tavernes de la matinada. Però quan recupero l’ebrietat i el sol despulla les meves misèries, em pregunto si l’orgull que sento gràcies aquests prohoms, pel simple fet que són catalans, no és una dolça excusa perquè els aplaudiments col.lectius acabin amagant la meva falta de compromís amb mi mateix i amb Catalunya, i sobretot, si aquest sentiment de justificació que m’embolcalla és compartit en silenci per una part de la societat catalana més preocupada en el seu retrat envellit de Dorian Gray que no pas en el suat bé comú.

M’ho pregunto mentre una onada envalentida esborra els últims reductes de les petjades d’un infant i James Taylor, envellit, ha deixat pas a Ben Harper, l’artista capaç d’impregnar d’un bri d’eternitat qualsevol cançó. Per això, pel paisatge, la música, i la soledat, aquest pensament destructiu em preocupa, però no massa.

Publicat a El 9 Esportiu el 27 de maig del 2012