Converses amb el veí

La relació amb el meu veí és peculiar. Ens hem vist quatre vegades, hem intercanviat poques paraules, però hem notat una cert feeling que ens fa celebrar les nostre trobades amb un somriure. Ell, el veí, és un jubilat atractiu, cabell canós, bona figura, i el verb brillant del que està de tornada de tot. Us explico les quatre trobades. La primera fou cinc minuts després del Barça-Inter. Ens havien apartat de la final de Madrid i estàvem de dol. Vaig sortir al balcó i ell estava fumant. Em va dir "Quina mala llet,oi?". Vaig contestar "Ha anat de poc". Ens vàrem acomiadar amb una bona nit tristot. La segona trobada fou el dia de la Lliga. Ell seguia fumant (seguia al balcó del dia de l'Inter) i va dir "Avui ha sortit tot bé". Vaig contestar "Ens ho mereixíem, som els millors". Ens vàrem acomiadar perquè el cridava la dona de dins a casa seva i va marxar amb un gest de disculpa bastant divertit. La tercera trobada fou el dia que Espanya va guanyar el Mundial. Ell seguia fumant i per sota a casa passava un grup d'aficionats amb la bandera espanyola. Ell em va dir "Has vist quantes rates? Ara és el moment de tirar salfumant!". Vaig contestar "El que em fot més ràbia és que s'ho mereixen". Aquesta vegada em varen cridar a mi a dins a casa. I la quarta trobada? La quarta trobada no fou al balcó, no vàrem parlar de futbol, ell no estava fumant, jo tenia un enciam a la mà i ell rentava plats. Aquesta us l'explicaré demà perquè és la millor.