dissabte, 12 de febrer de 2011

El meu veí a la cuina

Jo polia els enciams escoltant la tertúlia futbolística del Primer Toc, ell, el veí de les rates i el salfumant, netejava uns plats que jeien bruts a la pica des de l'hora de dinar. La meva finestra de la cuina està lleugerament més elevada, per tant, de forma natural, quan haig de fixar la mirada en algun lloc, la col.loco a la seva finestra i veig com la seva dona, degolla diferents estils d'animals per preparar el sopar, però aquesta vegada, contra tot pronòstic, era ell qui passava l'estona a la cuina. Em va mirar perquè volia saber si algú l'estava observant en el seu enèssim intent de treure un taca de greix d'un plat blanc fruït segurament d'una promoció de La Caixa quan no era banc i per les seves oficines i donaves voltes el braç alçat de Samaranch. Al veurem va riure i em va fer un gest perquè obrís la finestra. El seu pensament va ser antològic: Tu tens excusa perquè amb les feministes d'avui en dia no hi tens res a fer, però jo, a la meva edat crec que hauria de tenir la situació més controlada. Vaig riure, i encara ric amb admiració, no per la broma en si, sinó per la seva capacitat de riure's de si mateix, de començar l'humor per un mateix, i és que moltes vegades, quan ens en fotem de les nostre glòries i misèries, comencem a ser aptes per ajudar l'entorn a ser millor. Així doncs, una vegada més, brillant el veí del salfumant.