dijous, 24 de febrer de 2011

El fidel animal

Sempre està allà, darrera meu, amagant-se quan al foscor m'envolta sense concessions, i deixant-se veure quan no té més remei, quan la llum del dia la delata. Per això, ahir a Cotlliure vaig voler fotografiar-la, perquè es veiés com és, amorfa totalment, sense gaire més essència que el que li dóna el fet d'estar dia rera dia al costat d'un perdedor que va pel món sense gaire més dignitat que un Gadafi derrotat.
En fi, que m'ha semblat adient, mentre mirava la fotografia, escoltar aquells versos de Sau de Amb la meva ombra que diu "La meva ombra sempre m'acompanya / és el fidel animal / que si l'escupo mil cops a la cara / calla i accepta la nostra amistat". Més o menys, perquè em pugui explicar, la relació turbulenta amb la meva ombra vindria a ser així, a mig camí entre l'amor incondicional i el desastre apocalíptic.

3 comentaris:

Quim Cassany ha dit...

boníssim! per cert, has escoltat ja la nova cançó dels Manel? És simplement boníssima!

http://www.youtube.com/watch?v=HdakJQth7Sw&feature=list_related&playnext=1&list=SP3EECBBCFA2B38929

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

No oblidis, Frank, que de vegades no et segueix al darrera, sinó que va per davant, i això pot resultar un tant perillós perquè podries ensopegar si no vas al tanto... No et refiis gaire de la teva ombra.

Frank Bayer ha dit...

Kim, a mesura que la vaig escoltant m'agrada més, tot i que ara, arran del retorn de Sopa estic molt posat recuperant música amb gust de cabra!!

Ferran, no me'n fio de la meva ombra però menys dels que tirin avions a sessions d'informàtica...jeje...que gran!!!