La demagogia de la derrota

L'ombra malatissa d'un futur víric passa per sobre les ments privilegiades dels que mouen els fils darrera les bambolines del gran teatre socialista. Avui, amb una d'aquestes convencions on utilitzen fins la sacietat la paraula progrés, sense saber molt bé què vol dir progrés i com si aquest fos sinònim de benestar ferm i durader, en Montilla ha afirmat que el govern de la Generalitat aprofita la crisis econòmica com excusa per fer retallades socials, i que ells, en plena crisis, no varen eliminar cap de les seves polítiques de progrés. No pot ser. La veritat, he quedat totalment perplex. La línia entre el cinisme extrem i l'exercici de tractar la població com imbècils és molt fina, i ara mateix, en Montilla no sé a què juga. Quan tot Europa s'està estrenyent el cinturó, algun dels mandataris, per cert, de la seva corda, no pot dir que aquí es fa per gust de retallar drets socials. És una vergonya . Unes declaracions que estan molt a la línia d'alguns dels consellers que ha tingut durant els seus anys de govern entre les porres de marihuana i les ambaixades solapades.
Certament que moltes vegades CIU, sobretot CDC perquè UDC ja no arriba ni això, peca d'una demagogia nacional bastant clara per poder apaivagar els ànims o buscar respostes a problemes endèmics, ara, el PSC agafa aquesta demagogia, la posa en el terreny del progrés socials i no la porta fins l'extrem, si nó que dóna quatre voltes a aquest extrem i després tornen amb el cap ben alt, el puny tancat (cada cop més obert) i la cara pintada de vermell per defensar aquells que ja fa temps que només voten Izquierda Unida. Suposo que tot plegat es tracta de la demagogia de la derrota.

Comentaris

Entrades populars