L'amant de Chagall

Recuperant l'alegria d'aquells motors encesos d'Antònia Font, gaudeixo una d'aquelles tardes sense pressa on aquell oli d'una dona amb un barret de Chagall entra a l'atmosfera d'un saló ple de làmines falses de Dalí de la mà del cant nostàlgic de Silvio Rodríguez. El temps va relliscant per la panxa d'una posta de sol cohibida per la supremacia de les últimes pluges, mentre els adolescents, alliberats dels aigüats, tornen a ocupar els carrers cercant aquella llibertat, que sense saber-ho, s'acaba on arriben els límits d'una ciutat xovinista que mira amb recel tot el que passa fora d'ella.
La dona de Chagall, espantada pel desordre de llibres del saló de casa, l'obra completa de Pla està barrejada amb poesies de Neruda, Machado i algun exemplar per cremar d'un poeta català anarquista subvencionat fins la sacietat per les arques públiques, tot i que en el seu cas, si diguèssim púbiques segurament no passaria res, entra de puntentes per no despertar-me d'un estat a mig camí entre l'al.lucinosis i l'extrema normalitat. La muller, amant ardent que porta als llavis la flor d'espines on hi rau la sang pressa de l'adulteri, posa play al reproductor (musical s'enten) i mentre el Gato Pérez va cantant quin gust té el seu barri de la infància, m'agrafa perquè ens marquem uns passos. Així doncs, mentre el sol ha anat despareixent per deixar una atmosfera adient, anem ballant arrapats mentre trepitgem els poemes sense versos del poeta subvencionat i cridem que la felicitat només existeix pels derrotats.

Comentaris

Xavi de la Fuente ha dit…
"La muller, amant ardent que porta als llavis la flor d'espines on hi rau la sang pressa de l'adulteri, posa play al reproductor (musical s'enten)..."

Sense paraules!!!

Entrades populars