Independència: capítol irracional

La hiena és una animal amb tocs socialistes, no proposa, no fa, i s'alimenta de la merda que van deixant els altres per poder argumentar el seu saber fer, demostrant una clara incapacitat de pensar per si mateix. La posició socialista (del PP no parlo perquè per lo menys tenen la virtut de la sinceritat) respecte la independència catalana té el mateix regust que un ou podrit, passat, anacrònic i a sobre hipòcrita, perquè des de fora volen donar la imatge de progessisme i de respectar cadascú segons el que vol ser, però alhora, i deixeu-me utilitzar l'expressió, sóc un exemplar clar de la caverna espanyola mirat per la part de darrera.

D'una banda, legalitzen la possible multiplicitat de les teves identitats sexuals (fins a cert punt, lloable), d'altra, legalitzen la possibilitat de decidir a una nena de setze anys sobre el futur del seu fill (des de tots els punts, condemnable), però no són lo suficientment demòcrates, torno a repetir la paraula, democràtes, per poder seguir aquell principi de Lenin que parlava de l'autodeterminació dels pobles. Per què parlo de Lenin? Home, si aquí rebem a segons quins mandataris i no passa res, doncs ens posem tots a citar qui ens passa per la folra i manilles a l'hora de defensar els nostres arguments.

Finalment, sabeu per que no vull ser espanyol? Doncs perquè no vull formar part d'una democràcia inmadura i infantil que no dóna la possibilitat al poble, de poder ser el que vol ser. S'inflen la boca a l'hora de parlar de drets individuals, però quan aquests drets no els enlluernen la seva progressia buida i caduca, llavors passen de ser drets a reivindicacions extremistes i sense sentit. Caminem junts cap a la independència!!

PD: Ja té collons que el nostre president, Sr. Cabòries, parli dels independentistes com extremistes... no ha entés res d'aquest país. Sobretot, tenint en compte que té una part d'extremistes dins el seu govern. Déu n'hi do.