Vocacions frustrades

El pitjor del matrimoni és haver d'aguantar el fantasmes dels altres, els camins frustrats, els ganes de ser qui no ets i la necessitat de trobar les ambicions perdudes. El meu cas es veu perfectament exempleritzat en les pel.lícules que pivoten en un avió com escenari, primer de tot perquè són films angoixants perquè darrera aquests hi ha un segrest d'un grup d'alliberament oriental o d'un grup terrorista rus, i la conseqüent apologia de la societat americana permanentment amenaçada per l'eix del mal, i en segon lloc, mentre aconsegueixo oblidar que em trobo davant un argument per idiotes i m'intento enganxar a la trama, haig d'intentar entendre les deduccions de la meva dona sobre la maquinària aeronàutica i el seu interés extrem per un món que m'és totalment indiferent.
El meu cas és molt més preocupant, tinc cent-tres vocacions frustrades, i trobo referents constantment per tirar sobre el plat les ganes d'investigar sobr un món totalment diferent de l'educatiu i d'aquests avions perdent altura amb terroristes dins que tant interessen a la meva dona, i que provoca que m'hagi hagut d'empessar fins a tres pel.lícules que tenen l'avió com espai de l'acció, i a més, haig de reconèixer que m'agraden a pesar dels comentaris tècnics que interrompen constantment l'acció. En fi, problemes terminals provocats per vocacions frustrades que enriqueixen un matrimoni d'alta altura.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Franc,
Escollir és destriat de tota la resta. I precisament tot allò que deixes -mil camins bons i legítims-és el que dóna valor i grandesa a la vocació escollida; que estiguem parlant d'un volt d'altura o d'un vol ras. En el fons tot allò altre no deixen de ser plats suculents de llenties, però llenties a la fi, potser més o menys idealitzades. El que realment ens agrada són els canalons per Sant Esteve...Ets un tio molt vàlid amb molts aspectes, però com deixis algun dia la docència agafo les de podar de l'Abelenda. Una abraçada i demà un gran dia!!! Gerard S:
Kasal ha dit…
Jo mai he volgut ser ni astronauta, ni bomber, ni policia. Tot i així, convisc a diari amb extraterrestres en forma d'adolescent, he d'apagar mil focs a l'hora i he de patrullar passadissos, descansos i menjadors. Tampoc tenia ganes de ser escriptor, psicòleg o cantant i ara escric cada dia en aquest bloc, he d'aconsellar a gent que no conec sobre que fer amb la seva vida i el meu fill em demana que li canti "Ai, Dolors" aband d'anar a dormir.
No hi ha vocacions frustrades Frank, hi ha vocacions que ens atrapen i altres que no.
Gerard, no cal que busquis a l'Abelenda, si aquest tio s'ho repensa, agafo la navalla suïssa de la maleta i faig la feina jo.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
Gerard, les de podar es trencaran, agafa una toneladora...ejem, perdó... m'ho has deixat molt bé... La reflexió molt interessant!! De veritat!!! M'ha agradat!!

Joan, els teus comentaris fan el blog més gran, ajudes a crèixer!! Moltes gràcies!!!

Sou uns companys de feina de PUTA MARE!!!

Entrades populars