Objectiu del curs

Abans de patir la grip A i d'estar tancat a casa una temporada jugant a la Game Boy i llegint llibres de l'Astèrix, vàrem estar debatint amb els meus alumnes sobre el gran defecte que ha incorporat la persona humana a la seva llarga llista arran de l'existència del facebook i de la sobreproducció de la tecnologia. Vàrem decidir per unanimitat el següent: No estem acostumats a parlar cara les coses que no ens agraden de l'altre. Extraordinari i cert. Els mòbils, els messengers, ens ajuden a tenir converses incòmodes evitant la mirada de l'altre, i sobretot, fugint del sentiment de culpabilitat de no ser sincers. Hem de replantejar també la sinceritat? Potser la sinceritat no, però el concepte de lleieltat si. La persona que et diu les veritats utilitzant l'anonimat de la mirada, és una persona lleial amb tu? Segurament que no. Per això, vàrem acordar amb la classe que a banda dels objectius propis de l'escola, nosaltres en tindríem un altre, ser sincers amb el pròxim i dir les coses a la cara i molt ben dites. La sinceritat és el principi de la transperència, la transperència és el principi que la gent t'estimi tal com ets, aquí arriba la paraula plenitud que és sinònim de felicitat.