Libertad, sin ira, libertad? Tonteries

Amb el temps i després de passar la meva època revolucionària amb més pena que glòria, el balanç del qual es resumeix amb certs desperfectes a mobiliari urbà i a alguna manifestació contra la guerra proferint insults als gossos populars, he anat entent que l'himne setantero del Libertad, sin ira, libertad, és el crit amb més poca ambició de la història de qualsevol resistènica totalitària. Què vol dir sin ira? Tens por que t'atonyinin? En certa manera venia dir: estic en contra la parafernàlia muntada però si haig de rebre tranquils, que em faré amic dels tecnòcrates i callaré com una rata castrada per una trampa rovellada.
Ho dic perquè amb el temps solem perdre bastanta crítica història i tendim a idealitzar la part de la història que ens agrada, o que ens fa sentir més còmodes amb el nostre passat. No passa res, podem dir la veritat, els nostres pares eren uns cagats que van eliminar el con per colocar-hi un sin, perquè al cap i a la fi, el que volien, era portar una vida còmoda sense que els hi toquessin gaire el botet i això passava per intentar normalitzar democràticament el país. Ells es pensaven que ho feien per conviccions, però les conviccions es veuen quan tu pots decidir i prens decisions incòmodes per defensar aquest bé comú que sempre propagues. El que deia, es pensaven que ho feien per conviccions, però per molt que ens pesi ho feien sin ira i per comoditat. Vinga tots: Libertad, sin ira, libertad!

Comentaris

Joan ha dit…
Frank, passa un dia pel bosc que et presentare els de casa. A veure si tens pebrots de llegir-li aquest comentari a ma mare.
Llavors si sabràs què és tenir por que t'atonyinin.
Kasal ha dit…
Aqeust eslogan el debia escriure algun franquista acollonit que va pensar: "Vamos a dejar que se desmelenen un poco pero que no nos partan la cara". És un missatge preventiu, perquè l'ira acumulada durant 40 anys no esclates de cop i fes augmentar el nombre de fatxes morts, linxats o exiliats. És un missatge balsàmic per donar temps als de la camisa blava a fundar la UCD i Alianza Popular i seguir mamant de la mamella tot suavitzant el seu missatge.
Pel que sembla, la ira va fluir i va anar a parar a alguns energúmens nostàlgics amb banderes farcides de gallinacis esclafats, anyorats de cabdills amb bigoti i que ara fan excursions a petites localitats catalanes per cridar una mica contra gent que intenta canviar el seu país.
T'asseguro que jo si que alguns dia tinc ira. Algun dia t'explicaré contra qui i contra què.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
Camaleó, la idea del post era provocar una miqueta!! Tens tota la raó amb el teu missatge implícit, però em venia de gust provocar, i sobretot, carregar-me aquest sin ira, que sempre m'ha fet molta gràcia!!! Per cert, m'hauràs de donar alguna pòcima del teu bosc perquè estic amb febre i costipat, no sé si tinc la grip B!!

Joan, sort que no estaves a Arenys!!!jejeje....
aniol ha dit…
Oi tant, et dono la raó.
Em provoca certa incomoditat sentir allò de "ui, ara ho teniu més fàcil, ja no torturen ni són tan autoritaris". Com si els que tenim ara uns 20 anys i hem participat ja en manifestacions (com les de "NO a la guerra" i d'altres de catalanistes) "d'alt risc", no haguem patit pas pels cops de les porres o sabéssim de companys torturats a comissaries... Però clar, queda poc assenyat assenyalar els defectes de la "democràcia heretada", i sempre et respondran amb l'estil de "alguna cosa devies fer per fer-los perdre la calma".

Entrades populars