817: La caiguda del mite

817. No he quedat el 817, portava el 817 i m'he hagut de retirar per uns problemes musculars després de liderar la cursa per la part del darrera durant els primers 4km. Lance Armstrong, Michael Jordan, Michael Schummacher, Diego Armando Maradona... tots ells varen intentar en un moment o altre tornar a ser uns referents mundials i tots ells no varen aconseguir reassaborir els llorers de la victòria. M'ha passat el mateix. Quinze anys després he tornat a fer la cursa del Carrer Nou i les expectatives no s'han acomplert per culpa d'un bessó que anava pujant i baixant com una muntanya russa. Jo ho he intentat, he apretat les dents i he lluitat contra totes les adversitats, però quan he vist el cotxe escombra que em pitava perquè m'apartés he pensat que era el moment de deixar-ho, amb elegància, de la mateixa manera que Miguel Induraín va baixar de la bicicleta aquella etapa dels Pirineus després d'haver guanyat cinc Tours consecutius. L'afició no em pot retreure res, no estava preparat i la vida d'excesos que porto no era la millor manera de lluitar pel podi però ho he intentat, he estat al peu del canó amb el meu Sancho Panza que li he dit que m'abandonés al metre 51 perquè ja veia que la cosa aniria malament. Ni tant sols la imatge de l'Anna Pagans a dalt d'una tarima aplaudint-me ha servit perquè el mite pogués ressucitar de les cendres. La bala de Girona s'ha apagat al kilòmetre 4.
PD: Aquest post intenta avançar-se a tota aquella gent que m'acollonarà d'aquí al 2056 perquè no he estat capaç d'acabar la cursa.

Comentaris

Marc Roig Tió ha dit…
Nooooo!!!! Tenia plenes esperances en tu, jajaja. El teu Sancho Panza és en Jaume? I què ha fet l'Ignasi? I en Jordi. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió saber que per Girona la gent s'anima a sortir a córrer.
Felicitats, tot i la retirada. Ara pots preparar la Sant Silvestre.
De debò que no has acabat la cursa?! Acabes de perdre un amic. M'esperava més de tu. Jo al menys no he començat la cursa. Després de la jornada boletaire d'ahir no estic per curses ni per res.
Ets un valent agosserat.
Olga Casas ha dit…
Tu Frank pensa que en aquest món l'important és participar... i segur que tu ja has fet molt més que aquests que t'acollonaran pk no has acabat la cursa... sempre hem d'estar orgullosos de tot el què fem, i més d'una cosa que ens ha costat el nostre esforç! Jo estic orgullosa de tu! jeje d'aquell cunyat que ha participat en els primers 4 km de la cursa del carrer Nou... que ja ha fet més que nosaltres! ;)
Joan Pau Cebrià ha dit…
Frank no permetis que l'amargor de la derrota pugui amb tu... perseverà Frank perseverà!! Un any d'entrenaments i l'any que ve toranr-hi i punt pilota!!
Anònim ha dit…
T'acompanyo en el sentiment...Això ja no es redreça..i no cal que et facis falses esperances..., serà pitjor per la teva ja mermada moral.
Salut i ànims!

Un amic del Camaleó.
Rafel Fàbrega ha dit…
osti que fort Frank! pensava que els futbitos et servirien un mica però ja veig que estem cardats...tu almenys t'hi has presentat, jo dimarts vaig decidir que els 10Km m'anaven una mica grans a mi. jajaja ens veiem dijous!

...si encara no tens agulletes, és clar!
Anònim ha dit…
Frank, vas fer un gran paper, de debó.
La teva entrega serà un exemple per a les futures generacions.
Córrer al teu costat, mentre bufaves sense parar (Com si estiguessis patint un atac de cor) i ens avançaven els jubilats, serà un record que m'emportaré a la tomba.
Gràcies per animar-me a seguir la cursa sol.
ps: tant vas durar, de debó?
Sancho Panza (vaig acabar fent 52 min 05 seg. Els dos primers km, al teu costat, vaig trigar 30 min. Llavors vaig recuperar una miqueta....)
Frank Bayer ha dit…
Anem per pams...

Marc, si tenies esperances amb mi vol dir que fa temps que no ens veiem...M'ha fet molta il.lusió que parlis de la cursa de Sant Silvestre perquè és el pròxim repte que tinc!!

Ferran, no siguis mentider, la teva vida boletaire no té res a veure amb la teva capacitat per fer la cursa... que et conec!!!

Olga, sort en tinc de la familia i de les meves germanes polítiques!! Gràcies, m'anima veure que algú creu amb mi!!

Xupi, gràcies per creure amb mi, quan baixi dels 30 minuts a la cursa de l'any que ve anirà dedicat a tu!!


Amic del camaleó!!Sergi!! M'agrada la teva sinceritat i la valoro,de veritat! Ens trobem en un altre esmorzar ben aviat!

Rafel, brillant lo de les agulletes, sobretot perquè en tinc...

Jaume, tens menys credibilitat que en Montilla dient que no reditarà el tripartit... sense comentaris!!!

Gràcies a tots pel suport!!
Iron ha dit…
No m’estranya el resultat de la cursa, tenint en compte que entrenes escoltant Mikel Erentxun i Tom Waits (tal i com vas explicar als posts de footing del juliol) Hauries d’escoltar algo més canyero. Si arrives a escoltar Sabina fins i tot t’hauries aturat a fer un cigarret a mitja cursa jajajajajaja
De totes maneres et vull felicitar perquè ets millor que en Schumi, el pelusa i tota aquesta penya, perquè ells són uns orgullosos i no admeten els seus fracassos i tu tens una capacitat de riure’t de tu mateix increïble i això et fa ser molt gran!!! de debò!!!
Has pensat a passar-te al golf? jo ja ho he fet. És un esport més tranquil i pots anar fent-la petar amb el company i de pas arreglar el món en plan Cruyff i Reixach.
En fi, cuida’t, una carrera de fons és un exercici intens, i ara que seràs pare tampoc és plan que t’agafi un ictus com al Marichalar i et quedis mig zumbat.
Repeteixo, molt bò aquest article, junt amb els d”intentant fer footing” (1a i 2a part) formen una trilogia digna d’entrar als greatest hits de la pastanaga 2010.

Entrades populars