Perdoneu, tinc molta mala llet

La mala llet com estat vital agafa i embolcalla el dia a dia de moltes persones amargades que mai s'han parat a pensar en el moment que l'obra de teatre s'acaba i el teló acaricia un fèretre cobert de flors preparades per marcir-se. Aquests energúmens es senten permanentment atacats, agredits per qualsevol idea que els pugui deixar despullats davant la societat com el que són: persones amb un complexe d'inferiroritat molt alta que necessiten tenir per amagar el ser, aparentar per destruïr aquest mateix ser que s'amaga a un racó de la seva ànima per no rebre cops amb un bat de bèisbol que intenta transformar-lo amb cendres. Jo sóc un d'ells, un pobre professor tancat a una aula on els alumnes em piquen, em maltracten, m'insulten, i em llancen papers foguejant intentant cremar-me l'americana que vaig haver de comprar de segona mà perquè aquesta Generalitat preocupada pels aspectes socials m'ha abaixat el sou i haig de fer com Hemingway, caçar coloms per donar de menjar el meu pobre fill d'un any. Per això, quan us llanci un moc, quan us respongui malament, quan escupi a terra perquè aquell imbècil amb l'Skate es foti de lloros i es trenqui el braç, quan em posi una mitja de seda a la cara i entra a una botiga de queviures per robar cinc pomes, no m'ho tingueu en compte i no em jutgeu, tinc mala llet però no ho puc evitar, no sóc lliure, la societat m'ha fet així.