Mirades cegues
Negociar quan hi ha sang pel mig és complicat perquè no partim de la mateixa premisa. Vèncer és difícil perquè implica que hi ha vençuts i per tant, la derrota només alimenta el desig d'arreglar el greuge rebut, si no, que li diguin a l'Europa de la Pau de Versalles. Perdonar està molt bé quan vols fer un discurs sobre la necessitat dels pobles de recuperar un esperit fraternal, però quan hi ha cadàvers gratuïts a sobre la taula, el perdó implica penediment, no una mirada de suficiència per haver deixat les armes en nom de no se sap què. Els factors identitaris són molt complexes perquè sempre partim de la premisa que un no entén la realitat de l'altra, i menys quan l'animal poderós mira amb despreci aquell poblet de gals idealistes que només demanen poder ser com són, decidir cap on volen anar sense que un de fora marqui el camí en nom d'una unitat que només veuen nostàlgics del règim que naufraguen quan les barres del bar són ondulades perquè els records juguin a fer muntanyes russses.
Per això, quan veig la realitat d'Euskalherria sempre em surt una mal gest al rostre, perquè jo també penso que tothom pot voler ser qui vol ser, però mai posant cadàvers a sobre la taula per obrir una conversa, més que res perquè gràcies a aquesta sang innocent, dónes la raó a aquells que no la tenen i et volen seu.
Comentaris
Quan vaig deixar de fumar, ho vaig fer després d'estar uns quants dies pensant en què volia dir mai més. Però ja ho veus, després de 5 anys torno a fumar com un carreter.
Perdonar és més difícil del que sembla.
De totes maneres sempre hi ajuda allò de la confessió: reconeixer els pecats, demanar perdó i fer proposit d'esmena...
El millor és jugar a “la puta i la Ramoneta” un joc que se’ns dona molt bé als catalans, ja ho vem veure amb lo dels toros (l’excusa oficial era l’animalisme, però tots sabem que era més una qüestió nacional).
Per això mateix el Felipe González va dir fa un temps: “el problema del terrorismo en el Pais Basco es una cuestión de orden público, lo verdaderamente preocupante es el hecho diferencial catalan”
Una altra cosa és el fumar, com canta Mishima: “Si no hi ha res etern, ni els calés ni la feina, ni els amics ni els amants, els somnis somiats, els moments viscuts, són com fulles al vent, se les emporta enllà i capriciós les fa tornar...”
Joan, si no fumessis no m'expliqueries acudits verds!
Ferran, típic reacció d'un natiu!!!jeje!!