Es volia casar perquè era filla única

Ella es volia casar perquè era filla única, i ja ho saps, les filles úniques sempre tenen molta pressió per part dels pares per portar una vida legal i tota la merda aquesta. Al final la vaig convèncer per anar viure junts a un pis de lloguer. Va durar un any i mig, quan ella em va tornar a proposar per casar-se i vaig veure que m'estava lligant massa amb una persona, que ja m'entens, hi estava superbé, me l'estimava moltíssim, però hi havia alguna cosa que em deia que encara no era el moment, saps què et vull dir no? Oi que si! Aquesta coseta que et fa tirar enrera a l'hora de prendre decisions com aquestes. I ara? doncs ja veus, de forma provisional visc aquí al carrer Sant Clara amb un col.lega que també ho ha deixat amb la nòvia, ja ho veuràs, el pis està una mica brut però s'hi està bé perquè dóna al riu i això relaxa moltíssim, avui el meu col.lega no hi és perquè ell és de Ripoll i els cap de setmana va a casa els seus pares.

Quan ell va dir pares va posar la clau al pany i va acompanyar-la a entrar al pis tocant-li lleugerament l'esquena, com agafant el primer gest de confiança. Mentrestant, jo em vaig quedar palplantat al portal veient-los pujant les escales, pensant, que caminar per Girona sense un destí concret, t'acaba regalant històries per escriure el dia de demà, un fantàstic conte.

PD: Per cert, la pinta de matat que fotia ell era d'aquelles que no s'obliden i pugen l'autoestima de qualsevol mascle negat davant el fet femení.