Cas Agné: La defensa del sentit comú

Dies després de la reacció de Raul Agné davant dels mitjans de comunicació d'Osca, sap greu veure com moltes forces polítiques utilitzen aquest fet per fer política, quan la reacció de l'entrenador del nostre Girona va més enllà de qualsevol bandera política, sent simplement una apologia al sentit comú. L'homo espanyolus castizus va sortir en defensa d'una visió de la llengua totalment feixista i sobretot, en contra de la lògica i la educació fonamental que t'ensenyen quan tens tres anys i aixeques les faldilles de la nena per fer com en Son Goku, ja que, encara que siguis un nen, no ets tonto i saps que pot haver-hi premi. Perdó. Tornem al tema. Aquests mateixos que van increpar Agné són els que ens acusen a nosaltres de fer un apartheid lingüístic quan algú ens parla en castellà i contestem en català perquè pensem que la única via per sobreviure el que som es defensar la llengua, un dels nostres trets diferencials que ens basteix la idenitat com a catalans. Ens diuen maleducats i que no som universals (ai ciudadanos, quant de xovinisme espanyol s'amaga darrera aquest fals universalisme). Doncs mira, per on, el liberalisme ilustrat espanyol, els hereus de Cadalso, Feijo'o, Larra i Machado, l'Espanya que está orgullosa del Premi Nobel d'Ochoa (que es va formar a EUA? Cállate coño, este parte no se explica), l'Espanya que presumeix de la Generación del 27, doncs quan es tracta de ser respectuós amb el català, cap problema, ens canviem la careta i surt aquell Millán Astray que porten dins, que et fot un tret i encara t'acaba foten bronca perquè t'havies posat a davant. Gràcies a Déu, o més ben dit, esperem que aquesta relació tingui els dies comptats per una qüestió de lògica: dos que no s'estimen poca cosa fan sota el mateix sostre.
PD: Ara sortiran tots els convergents i els d'esquerra a elogiar l'Agné, però no patiu, quan Espanya els necessiti per aprovar els pressupostos, treuran la llengua per a veure si cau alguna cosa. Déu n'hi do.

Comentaris

Iron ha dit…
Si, et compro l'article, igual que sotscric el de "gent normal i problemes reals" de'n Carles Capdevila que aquests dies corre per la xarxa (recomano de veritat llegir-lo)... Però de que serveix tanta autojustificació? Per què a aquestes alçades hem d'anar donant explicacions sobre la nostra llengua? No ho entendran mai, no hi ha res a fer!!! La relació Cat-Esp no s'arregla ni escoltant el "one step up" 40000 vegades.
Sincerament, Frank: fa un temps que no publicaves res. Ara, però, publiques tant que no dóna temps ni per llegir, ni per pair el que escrius i, encara menys, per fer comentaris. De tota manera, et costesto amb unes paraules que m'ha enviat una neboda meva -de Santa Maria de Palautordera-, però sense posar noms propis de persones, no per res sinó perquè mai m'ha agradat atacar ningú -sigui qui sigui-(tu ets massa
donat a l'atac personal):
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amena- ces que jo consideri reals.
* I sempre, però sempre, plantaré cara."
Esteve ha dit…
Caram! Cada dia s'apren alguna cosa nova! Ara resulta que ets massa donat a l'atac personal?
Frank Bayer ha dit…
Si us plau, fumem la pipa de la pau...

Iron, m'ha encantat això de no s'arregla ni escoltant el one step up 40.000 vegades, brutal!!!

Entrades populars