El tamany importa

Permeteu-me criticar aquells que diuen que el tamany de la barbacoa no importa, que si tens un jardí poc poblat no et pots permetre una gran barbacoa perquè després el paisatge queda descompensat. Segurament aquests filàntrops barats són els mateixos que van deixar anar un dia que l'important és participar i que en el món del fútbol, no passa res si perds sempre hi quan juguis bé. A veure anem per parts. En primer lloc, tenen raó, l'important és participar sempre hi quan guanyis, més que res perquè si perds, amb el temps ningú se'n recorda de tu i acabes anant a dormir de mala llet. Algú recorda contra qui va guanyar el Barça els vuitens de l'any de la final de París? No ho recordes, oi? El que era considerat el millor equip d'Europa del moment: el Chelsea de Mourinho. Els perdedors passen a l'oblit. En segon lloc, no passa res si perds sempre i quan juguis bé. Mentida. Això és veritat si jugués a la Play contra el teu fill depressiu i necessites donar-li una alegria. Si és el teu enemic de tota la vida? Llavors la cosa ja canvia. I finalment, deixeu-me tractar el tema del tamany. Si tu tens una barbacoa gran, ample, que ocupi espai, pots cuinar molta més carn d'una sola tacada que si la teva barbacoa és més xica. Per tant, a barbacoa més gran, més poténcia: el tamany sí que importa.

Comentaris

Ànims, Frank: segur que pots recuperar tot el que tenies a l'ordinador. Tot quedarà en una anècdota. I et donarà ocassió de fer un post ben divertit, segur.
Maite ha dit…
Jo també espero que ho puguis recuperar tot...fijo que si!!!
Anònim ha dit…
Jo ho dubto... NO nego que en Julio no sigui bo amb aquest tema, però aquell cop igual a nou disc dur i reparació, i això són uns quans calerons...! Però bueno, ànims!
Iron ha dit…
De l’evangeli segons Bill Gates: “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora en que l’ordinardor farà un pet”
No Frank, el tamany com dius tu (per cert en català es diu mida) efectivament no importa. El que importa és aprendre dels errors: segur que aquesta no és la primera vegada que l’ordinador t’ha donat un ensurt, llavors perquè collons no t’acostumes a fer “backups”? La mida no importa com tampoc importen els diners, jo tenia uns clients amb problemes econòmics però van heredar una considerable suma de diners i de totes maneres van acabar igualment arruinats perquè el problema no era la manca de diners sinó que no els sabien administrar bé.
I a nivell més profund també podríem dir que la gent no fa backups de la seva ànima (diga-li confessió) però això ja és un altre tema...
Vivim en un món massa efímer, potser degut a les noves tecnologies, ho desem tot als ordinadors (fotos, relats...) i que passa quan s’espatllen? Ens fan canviar de mòbil amb l’excusa dels punts cada any, i amb el mòbil vell també se’n van aquells sms a les 3 de la matinada amb un “t’estimo” ple de significat.
Tot plegat fa que alhora també els nostres valors siguin efímers i poc sòlids, per exemple a l’estiu la meitat dels catalans era independentista i ara segons estudis són menys, tot i que estem igual o pitjor, que ha passat? Ja veig que acabarem com sent com la Dory de Buscant en Nemo i encara ens pensarem que un trasto més potent i més car ens solucionarà la vida i jo en canvi dic que si no n'aprenem de les nostres falts l'únic que farà la barbacoa gegant serà rostir-nos a tots.
Frank Bayer ha dit…
Doncs em sembla que anem camí de rostir-nos...

Entrades populars