Un dilluns igualment diferent

Mentre certs rumors provinents de les cendres d'una estació on els trens havien quedat aturats, apunten que tot no havia quedat igual i encara hi havia cert temps per tornar enrera, encara que fos per recordar que teníem uns himnes que un bon dia varen semblar eterns, recullo un llibre firmat d'aquell autor amaragallat que durant anys he anat seguint pels carrers d'una ciutat plena de prodigis on es barrejaven els anarquistes amb els bojos que jugaven a ser inspectors. Tornant a casa, regalat amb una bona conversa d'aquell vell amic enyorat a un país africà, agafo orgullós aquelles dedicatòries sortides de la ploma savoltiana encarregat de dibuixar el perfil d'un Mauricio enamorat de les perípecies hebraiques d'un tal Pomponio Flato, i penso que aquest dilluns ha estat diferent, que entrem a un mes de març que segurament serà diferent, que aquesta setmana, blanca per alguns, blaugrana pels altres, serà única i per tant diferent a les que tindrem fins ara. En fi, tot plegat semblava diferent fins que al acabar al Crackòvia, m'he tornat a enganxar a contracor a Polseres vermelles, i dic a contracor perquè és totalment perjudicial pels meus brots hipocondríacs, ara, una vegada més m'ha atrapat l'optimisme latent als radis d'aquelles cadires de rodes que es passegen per l'hospital regalant versos de vida quan la vida deixa anar els gossos i et deixen a un carreró sense sortida. Quina sèrie més sana!

Comentaris

Maite ha dit…
Ja era hora que TV3 fes una serie com aquesta!!!!
Anònim ha dit…
Polseres vermelles? pff... Ja veus quina serie...TV mai ha fet, i mai farà una serie que sigui de les que enganxin, de les que et fagin sopar, deuxar-te, i rentar-te les dents per arribar a temps quan faltin 30 segons perquè la serie comenci. La veritat és que, com polseres vermelles, ni ha hagut moltes, i potser aquesta és de les pitjors.


Bartebly
Anònim ha dit…
perdò, quan he escrit TV, m'he deixat el 3, volia ficar TV3.

Bartebly
Oriol Roger Creus ha dit…
Tot són opinions i totes són respectables, el que nosaltres diem bartebly, es que esta molt bé veure reflectit en una seria aquest tipus de gent que són persones com totes les altres i a més mentre nosaltres ens preocupem per problemes materialistes ells tenen problemes de veritat com pots ser la salut, hi a la serie així en ho demostra amb un gran somriure d'ells... A i jo si que corro quant queden 30 segons per la serie.

Salut !!¡¡
Frank Bayer ha dit…
Bartleby, en un món televisiu ple d'escepticisme davant dels grans temes de la vida, veure una sèrie optimista i vital ja és notícia, després vindran els gustos i algú li agradarà i a altres no, però s'ha de valorar l'esforç de veure la vida amb optimisme!!
Anònim ha dit…
la meva mare i esta enganxada....

Entrades populars