La orquesta del Titanic: un disc honrat

És un disc honrat. Volien tornar a sortir de gira junts i regalen cançons noves fetes a quatre mans per tenir una maleta amb la que poder anar orgullosos, per no semblar dinosaures que s'aprofiten dels seus mediterráneos que van estan plorant durant 19 días y 500 noches, i la veritat, és d'agraïr perquè mostra la honradesa de l'artista que necessita provar coses noves per sentir-se realitzat i que no es conforma en fer un Rolling Stone, repetir fins la sacietat el mateix espectacle durant anys.
Després el treball en si mateix ja és irregular, podem anar d'una obra mestra, antològica, i que segurament està a l'altura de les seves grans cançons com és Martínez, una peça molt serratiana d'homenatge a les morts vivents de Sabina, a altres cançons molt completes i amb una sarcasme treballat com Cuenta conmigo, Idiotas palizas y calientabraguetas o Quince o veinte copas, i una finura excel.lent que dóna nom al disc, La orquestra del Titanic, i a partir d'aquí, cançons previsibles amb algun toc brillant com Canción de Navidad y el Despues de los despueses, i les demés, cançons acceptables que no passaran a la història més enllà de la gràcia de sentir un Sabina implicat amb el català.
De totes maneres, a pesar dels alts i baixos del disc, repeteixo que la honradesa de treballar a quatre mans per tornar a sortir a la carretera als seixanta anys, diu molt d'un compromís amb el treball, amb la seva obra musical, i això els fa molt grans i dignes d'elogis.

Comentaris

Entrades populars