Sort que ha guanyat Rubalcaba...

Rubalcaba representa sens dubte, el socialisme d'arrel sindicalista, l'ombra de Felipe i Guerra, l'últim polític present de l'època dels GAL que intentarà donar respostes contemporànies amb el risc de caure en un discurs maniqueista propi de mitjans del XX. Ara, molt millor els festejos amb l'obrerisme de Rubalcaba que el discurs de manual, buit, i per imbècils que porta fent la Chacón des de fa anys. La seva victòria hagués estat molt perillosa, primer per Catalunya perquè hagués representat la submissió absoluta del PSC a Madrid, que ara, amb el jacobinisme de Rubalcaba, tindrà una necessitat de fer-se valer que pot ser molt positiva pel país, i en segon lloc per Espanya, no vull ni pensar com seria la oposició de Chacón amb uns temps com aquests. Apocalipsis total i majoria del PP d'aquí quatre anys.

Els que no som socialistes ni tenim cap mena d'intenció de porta camises vermelles ni aixecar roses amb el braç esquerra, ens hem de felicitar per la victòria de Rubalcaba, que encara que no representa el canvi de res, ni dóna llum a una nova generació de polítics socialistes, ens salva del discurs buit, populista, progre i demagògic, que hem tingut durant set anys amb en Zapatero, que per acabar de tancar el cercle va gosar dir que si no hagués actuat, Espanya s'hagués saturat el maig del 2011. I ho va dir presumint, com si exercicir de president fos un mèrit. Sort que la Chacón torna a passar a un segon pla, perquè l'ombra de Felipe encara es pot suportar, però la d'en Zapatero seria inaguantable i mentidera.