Carta oberta a Alícia Sánchez-Camacho
Ahir a la nit, al veure Alicia Sánchez-Camacho a Tele 5 venent-se com una màrtir del centralime i donant una imatge excloent del independentisme, vaig sentir ràbia, molta ràbia, i sobretot vergonya aliena. Primer de tot, remarcar que en efecte, va parlar de la falta de finançament de Catalunya durant trenta segons amb una entrevista que deuria durar gairebé un quart d'hora, ho dic perquè segurament com vingui a Catalunya dirà amb veu alta que ella ha denunciat la situació d'expoli fiscal (com fa en el Parlament, tot s'ha de dir) però no explicarà que fou un 4% del temps de la entrevista i que el demés es va dedicar a dimonitzar els de l'estalada.
Comencem pel punt més vergonyós de tots. Com pots dir estimada Alicia que si Catalunya és independent hauràs de marxar de casa teva? Quina falta de respecte a tota la família política vasca que ha hagut de marxar per no caure a terra amb un tret al cap. Aquests són valents, tu no tens vergonya. I tot, perquè et vas trobar quatre degenerats al carrer que et van insultar. També diràs com fan els de Ciutadants que es troben com els jueus a l'Alemanya nazi? Ja només et faltva fer aquest pas per arribar a la insensatesa plena. Com molt bé saps perquè ets una dona viatjada, de impresentables alentats per la massa en trobaràs a tot arreu i són la minoria. M'hagués semblat irresponsable que un polític català, perquè 500 militants de Falange es manifestessin fa uns mesos pels carrers de Madrid amb iconografia feixista, sortís a la palestra dient que es sentia amb la obligació de marxar de Madrid. Tu has fet el mateix, però amb les imatges no podem dir que fossin 500, jo diria que no sobrepassaven la vintena. I dient això fas mal perquè des de dintre ajudes a vendre la imatge d'una Catalunya intolerant amb la seva diversitat política, que existeix i n'estem ben orgullosos. Per què no vas explicar que a les famílies, el dia de Nadal, a taula s'ajuntene independentistes, votants del PP, amics del peix al cove, algun progre socialista, i discuteixen de política, riuen i no passa res? Per què no expliques que els que treballem fora del món de la política, i per tant no tenim necessitat de prendre vots, podem dir que convivim i teixim amistats amb gent que pensa diferent políticament? Segurament no ho expliques perquè es clar, tota la vida vivint de la política, fa difícil veure el que hi ha fora. Ho entenc.
Continuem. Som 7.500.000 milions de catalans. Vas repetir la dada un fotimer de vegades per poder desautoritzar el milió que va sortir al carrer. Manipulats per CiU i el president Mas, ho entenc. És un pensament propi dels dos grans partits espanyols, quan guanyo jo resulta que la ciutadania és llesta i ha entés quin és el camí per sortir del marró, quan guanyen els altres, han estat manipulats i són analfabets polítics. Dic la dada dels 7.500.000 milions, perquè no sé si aquí contes els immigrants que tant bé tractes amb campanyes demonitzadores? No ho sé. Ho dic perquè el número total de població el fas sevir pel que t'interessa.
Finalment, dir-te que l'exercici de descrèdit que vas fer contra els nacionalistes ahir al programa, és lògic quan ve la ignorància dels que no han trepitjat mai la nostra terra que va tenir de president un fill d'Andalusia (on està l'integrisme aquí?), però és decepcionant quan ve d'algú que coneix la realitat catalana i per la simple por de fer un referèndum (no volem guanyar, només volem parlar), en nom de la Constitució i de la legalitat, s'autoerigieix màrtir de la democràcia i escampa porqueria contra la seva gent, perquè si Alícia, t'agradi o no, els que vam sortir amb l'estelada som la teva gent. I et diré una altra cosa, m'encantaria que hi hagués un referèndum per la independència i tu, ens animessis a escoltar arguments objectius i amb dades a la mà perquè no ho veus factible, segurament ajudaries als catalans a prendre la millor decisió i seria un exemple més de la bona convivència que hi ha a Catalunya i tu negues quan enfiles les Espanyes.
Comentaris
Aquests intolerants, no poden pair de cap manera, que siguem un país íntegra, tolerant, que sabem fer les coses pacíficament. Un país que sap el que vol. Un país que vol tirar endavant. Un país que vol fer les coses ben fetes.
Lògicament els intolerants. tot aixó no ho poden entendre....