El perill de la independència

Ja fa una setmana de la manifestació i la perspectiva temporal amb les declaracions de personalitats públiques al respecte, ajuden a anar donant forma la multiplicitat de idees que rauen darrera la reivindicació d'independència, i dic multiplicitat perquè dintre aquest grupuscle puc copçar un grup que enten la independència com un fi i no com un mitjà, i la veritat, em preocupa perquè no semblen conscients que el dia que haurem de treballar més no és la nit abans que siguem un país normal, sinó el dia després que intentem engegar la maquinària i per això necessitem clar el que volem ser.

No és cap secret la meva naturalesa analfabeta en temes econòmics i per tant, poca cosa puc opinar sobre el model que pot seguir Catalunya tot i que tinc la sensació que no ens hem d'allunyar gaire d'on estem, però el que si tinc clar és la necessitat d'autoexigència amb nosaltres mateixos per evitar crear una casta de vencedors de la independència i em remeto a la transició democràtica espanyola, exemplar amb la predisposició d'arribar a grans concensos, però nefasta a l'hora de vestir una xarxa d'influències polítiques despullades de corrupció. Seria una pena que a Catalunya, en nom d'una independència revestida d'un cofoïsme encegador, ens oblidessim de vigilar amb lupa l'estructura d'aquest nou Estat, perquè començar malament seria col.locar uns fonaments podrits impossibles de substituir com està passant a Espanya on la corrupció està a l'ordre del dia i ha estat un dels grans bastions del desprestigi de la classe política.

Així doncs, hem de ser selectes amb els principis ètics que regeixin a la nostra funció pública i no hem de permetre que en nom de Catalunya, creem una casta que xupa de la teta perquè s'autoerigeixen com a herois d'un pas històric.Volem una Catalunya lliure, i tant, però lliure també es refereix a personatges podrits capaços de corcar un país. Per tant, tingue-m'ho clar, el perill de la independència no és si el president d'Extremadura comprarà cava català, sinó si nosaltres mateixos serem prou rectes com per acabar amb segons quins vicis.