Enveja del Madrid
La generació de culers avesada a la flagel•lació conjunta del ai ai ai, quan presencien el sorteig de grups de la Champions veneren els morts per ensopegar amb una banda letona de jornalers, un conjunt nòrdic de víkings, i com a plat fort, un equip francès decadent capitanejat per una estrella jubilada. Després, preguen perquè a vuitens caigui un club grec i a quarts la revelació del torneig, que sol ser una penya exòtica que ve a visitar el Bagdad i de pas, juguen un partidet amb les depeses cobertes. Finalment, un cop a semifinals agafen aire, i com si recitessin un vers del Levític; parlen de la necessitat de patir per aconseguir les grans fites.
D’altra banda, a l’altra riba del barcelonisme hi residim els culer educats en la victòria dreamteamiana, el que prioritza el futbol al patiment i anhela el grup del Madrid: la puixança del City, la èpica del Ajax, i la insolència del Dortmund, i sense esma, es resigna a veure partits arrítmics que susciten ensurts com el del Spartak el dimecres passat. És el culer que va envejar la segona part del dimarts al Bernábeu i concep la Champions com un escenari d’alta gamma pels elegits. És l’aficionat que es va esperonar la temporada passada al veure el Milan a quarts i el Chelsea a semifinals. En definitiva, un inconscient que prefereix el risc de ser eliminat, a rellegir un llibre de Paul Auster perquè l’eliminatòria ja està tancada a falta de mitja hora.
Ja ho sé estimat lector, m’estàs acusant de superb per un article d’aparença elitista i em sap greu, però m’agrada degustar pernil ibèric, recitar versos de Joan Margarit, i per descomptat, gaudir de futbol de saló, i aquest, tant sols el brinden un grapat de jugadors. I un bon exemple d’això seria la resposta a una pregunta oberta als culers: Després de la Champions de Roma, no us vareu treure l’espina de no haver vençut mai un dels grans a la final? Ho veus com pensem el mateix! Per molt que votis els d’iniciativa i mengis verdura, tu també ets un elitista futbolístic.
Comentaris