El preu de la memòria

Diumenge passat vaig poder comprar per un euro els records del mestre Castellet a la Plaça Catalunya en una edició groguenca on traspuaven les imatges lúcides d'alguns personatges que el varen envoltar durant la seva llarga trajectòria d'editor, crític i teòric: Pla, Rodoreda, Alberti, Pasolini, McCarthy, Paz o Gimferrer. Dintre el llibre Els escenaris de la memòria he vist de manera saltejada el rostre més humà d'aquell teòrica eclèctic que mitjançant la infidelitat literària amb si mateix va anar del sartriansime més dogmàtic dels cinquanta, a la fecundació literària dels Novísimos als seixanta, per acabar amb els estudis brillants de les obres del simbolista Espriu o de l'inclassificable Pla als anys setanta. A tot arreu hi trobàvem llibres d'una brillantor teòrica envejable, on Castellet es guardava la humanitat per vessar-la tota per sobre els seus records amb els escriptors, amb les persones complexes que sobrevivien amagades darrera obres excelses que pervivuen en el llibre adquirit el cap de setmana passat de mans d'un llibreter sense dents adicte als xiclets de nicotina

El preu que vaig pagar pel llibre del teòric literari més important del Franquisme, un euro, em va fer pensar sobre el vertader preu de la memòria, dels nostres records, d'aquell passat inexistent en el nostre entorn i eternament present en el nostre imaginari, de les imatges pretèrites deformades al nostre gust per poder idealitzar un passat escabrós que desdibuixa l'esperança del futur. Té preu la memòria? Probablament no, perquè quan recordem estem ficcionalitzant una realitat passada i estem venent la mentida, però de fet, la gràcia de la literatura no és que tot és mentida? Així, quin preu poden arribar a tenir els nostres records? No ho sé, els del mestre, un euro, i això, la veritat, desanima.