El reconeixement al nostre Claudel

França és un país orgullós d’haver tingut un escriptor com Paul Claudel, personatge de dretes, reaccionari, anticomunista, i escriptor junt amb el seu opositor André Gide, d’una de les més belles i interessants correspondències publicades. Claudel i Gide representen els dos pols de la França laica, però són valorats iguals per la seva qualitat literària excelsa. Catalunya, concretament Òmnium, va negar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Josep Pla perquè consideraven que era un personatge que actuava en contra els interessos de Catalunya com a nació a més de ser reconegudament de dretes, simpatitzant feixista (només cal llegir les seves cròniques al Diario Sol sobre la Marxa de Roma i els primers dies del govern de Mussolini), i malcarat. Tot és cert, com també és cert que Pla és el prosista català per excel.lència del segle XX i que posa per escrit la visió de la realitat d’un món rural amb vies d’extenció per aquest progrés tant necessari i alhora tant difícil d’entendre. L’artista, l’escriptor, es mereixia i es mereix el reconeixement del país, és el nostre Paul Claudel, i seria bo que algun dia Ómnium reconeixes que va barrejar política amb art, un pardigma sartrià que els mateixos anys vuitanta ja feia temps que els escriptors espanyols havien superat, i el reconèixer la cagada, posessin a Pla a l’Olimp dels escriptors catalans que han aconseguit enriquir el llegat cultural d’aquest país i ens han ajudat a sentar les bases per dir ben alt, SOM. PD: No parlo del nostre André Gide perquè d’aquests, afortunadament, ja en tenim molts.