Adoptat

En Manel era adoptat. No es podia treure la idea del cap. En Manel era adoptat i per tant, el senyor Jaume i la senyora Laura no eren els seus pares reals, sinó senyors de bona voluntat que l’havien acollit a casa seva perquè deurien sentir pena. Així doncs, si en Manel tenia uns pares de mentida potser era veritat que els reis mags eren una invenció i durant aquests anys havia set un dels molts nens enganyats pels grans. Segurament tot era mentida. La possibilitat del trauma no deixava sopar en Sergi amb tranquil·litat. - Mare, avui en Manel m’ha dit que era adoptat. És veritat? La Núria va deixar de prendre la sopa calenta que l’ajudava a passar el refredat i va mirar l’Oriol esperant que treies una de les seves frases buida i suggerent de publicista. - Això t’ha dit en Manel? - Si papa, m’ha explicat que el senyor Jaume i la senyora Laura no són els seus pares de veritat, sinó que el varen recollir en un lloc on hi ha nens i nenes que no tenen pares. L’Oriol es va quedar sense eslògan per desviar el tema de la conversa i es va veure abocat sense remei a aplicar l’odiós art de l’explicació didàctica. - Si Sergi, és veritat. Però això no vol dir que en Jaume i la Laura no estimin en Manel, el contrari, l’estimen molt perquè sense ser fill seu el varen anar a buscar per cuidar-lo com un fill de veritat, i això és una cosa molt bonica. Ho entens que no té cap importància que sigui adoptat? En Sergi anava mirant els ulls del seu pare i el plat mentre la Núria el mirava de reüll emporeguida per la seva reacció. - Així papa, encara que el senyor Jaume i la senyora Laura estimin molt en Manel, són els seus pares de mentida. Per què no m’ho havíeu dit abans? L’Oriol s’estava començant a posar nerviós intuint l’inici sense aturador de l’espiral de preguntes sense resposta del seu fill. - Perquè no t’ho podíem dir fins que en Manel ho sàpigues. Ho entens,no? En Sergi no va dubtar ni un segon. Va mirar el seu pare als ulls intentant veure si aquest deia la veritat. - Pare, els reis mags són de mentida? En Manel m'ha explicat que li han dit els seus pares. Cinc segons. Cinc segons fou el que tardà en l’Oriol a reaccionar davant la pregunta d’en Sergi. Va mirar a la Núria esperant un cop de mà matern per intentar solucionar els dubtes d’en Sergi dues setmanes abans de començar el Nadal. Volien salvar el que pensaren que seria les últimes festes que en Sergi podria viure amb la il·lusió de creure amb l’arribada nocturna dels reis a la sala d’estar de casa seva. En Sergi va saber llegir els segons d’incertesa dels seus pares, els reis mags eren mentida. Posant-se les mans a la cara va començar a plorar desconsoladament mentre pensava que demà li explicaria en Manel que ell també era adoptat.

Comentaris

JODER QUE DEPRIMENT, I PER ACABARO DE REMATAR AVUI ABSTINENCIA I DEJUNI
Rafel Fàbrega ha dit…
cullons que bo que és? devies guanyar tots els concursos de "microcuentos" d'en Toni Cassany...
Frank Bayer ha dit…
Depriment, ja ho sé, perdó... intento escriure coses alegres i em costa molt!! Rafel, no vaig guanyar cap premi al cole!!! Bueno, en vaig guanyar un però jo ja no hi era...

Entrades populars